Cinema

Adeu al rei del cinema musical

Stanley Donen, director de ‘Cantant sota la pluja’ i ‘Set núvies per a set germans’, mor als 94 anys

El realitzador havia fet ‘ballar’ Fred Astaire dalt d’un sostre i havia dirigit films com ara ‘Xarada’

Fred Astaire ballant al sostre a Noces reials (1951). Competicions de ball en un graner per festejar un grup de noies en l’acrobàtica Set núvies per a set germans (1954). Audrey Hepburn sent seduïda per un mentider compulsiu, Cary Grant, tot viatjant romànticament pel Sena en batobus a Xarada (1963). I Gene Kelly, finalment, rodant, segons diu la llegenda, en una sola presa i a 39 graus de febre, l’escena més recordada de Cantant sota la pluja (1952). Quatre moments immortals de la història del cinema dirigits, tots quatre, per Stanley Donen, l’últim dels grans directors del Hollywood clàssic que es mantenia en vida, mort ahir als 94 anys d’edat. Donen, nascut l’any 1924 en el si d’una de les poques famílies jueves de Columbia (Carolina del Nord) i “renascut”, segons deia sovint, quan, amb nou anys, va veure en un cinema Fred Astaire ballar amb Dolores del Río a Volant cap a Rio de Janeiro, però, va dirigir altres títols clàssics. Amb Gene Kelly, a més de Cantant sota la pluja, corealitzaria Un día en Nueva York (1949), el seu debut com a director, i Sempre fa bon temps (1955). Audrey Hepburn, la seva actriu fetitxe, a més de Xarada, es posaria a les seves ordres a Funny Face (1957, aquesta vegada amb Fred Astaire) i Dos a la carretera (1967, fent parella amb el britànic Albert Finney, traspassat fa només quinze dies). Indiscreta (1958), d’altra banda, una de les seves primeres pel·lícules més enllà del gènere musical, era una comèdia protagonitzada per Cary Grant i Ingrid Bergman. I Arabesc (1966), finalment, amb Gregory Peck i Sophia Loren en el repartiment, marcaria la seva última col·laboració amb el compositor Henry Mancini, autor, també, de les celebrades partitures de Xarada i Dos a la carretera.

Donen havia començat la seva carrera com a ballarí, que és com, a inicis de la dècada dels quaranta, en una producció de Pal Joey a Broadway, va conèixer Gene Kelly, de qui esdevindria assistent personal en films com ara Lleveu àncores! (1945). Ja com a director, començaria, en la dècada dels cinquanta, a reinventar el cinema musical, de què s’erigiria, amb permís de Vincente Minnelli, gran mestre. Les seves innovadores coreografies amb Fred Astaire ballant per les quatre parets d’una habitació i la utilització, per primer cop en el terreny dels musicals, del cinemascop farien història. Però Donen no trigaria a provar fortuna amb altres gèneres i les seves pel·lícules acabarien per abraçar el cinema d’aventures (Lucky Lady, 1975) i la ciència-ficció (Saturn 3, 1979). El cineasta, que l’any 1974 va adaptar també en clau de musical El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry, realitzaria el seu últim film, Lío en Río, l’any 1984, tot i que, quinze anys després, encara dirigiria un telefilm. No va guanyar, en una d’aquelles injustícies made in Hollywood, cap altre Oscar més enllà del guardó honorífic que Martin Scorsese li va entregar l’any 1998 (i que va recollir ballant per l’escenari), però perdurarà en la història, tanmateix, com el creador d’algunes de les escenes més joioses i vitalistes del cinema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona