Arata Isozaki, premi Pritzker
L’arquitecte japonès Arata Isozaki, de 87 anys, autor del Palau Sant Jordi de Barcelona, ha guanyat el premi Pritzker del 2019 per una obra que “supera el marc de l’arquitectura perquè proposa qüestions que transcendeixen eres i fronteres”, segons el jurat del prestigiós guardó, el Nobel de l’arquitectura.
Catalunya té dos Isozaki més dels quals pot presumir: el palau d’esports de Palafolls i la plaça d’accés i la zona de recepció de CaixaForum Barcelona. I encara n’hi hauria pogut haver un tercer, a Blanes, un gran complex comercial i d’oci, anomenat Illa Isozaki, que va acabar sent un projecte fallit pel seu alt cost.
Isozaki va començar a destacar com a arquitecte durant la reconstrucció del Japó després de la Segona Guerra Mundial. Des dels seus primers treballs, a la dècada dels seixanta, es va convertir en el primer arquitecte japonès a forjar una “relació profunda i duradora entre Orient i Occident”, ha remarcat el jurat.
Algunes de les seves obres més destacades són la Biblioteca Central de Kitakyushu i el Museu d’Art Modern de Gunma, una clara estructura cúbica que reflecteix la seva fascinació pel buit i la quadrícula. Als Estats Units és conegut pel Museu d’Art Contemporani de Los Angeles i la seu de Disney a Florida.
Els darrers anys, tot i la seva avançada edat, ha demostrat “un extraordinari dinamisme” amb obres com el Centre de Convencions de Qatar i l’espectacular sala de concerts inflable Ark Nova, dissenyada junt amb l’artista indi Anish Kapoor per a regions del Japó afectades pel tsunami del 2011. Una de les seves obres més recents és la Torre Allianz, que va obrir a Milà el 2018.
Isozaki substitueix en la nòmina del Pritzker l’indi Balkrishna Doshi, premiat l’any passat per una arquitectura que fon pragmatisme i humanisme i que al seu torn havia rellevat els olotins RCR.
