La segona invasió
Els actors de la companyia Titzina tornen a la Villarroel. S’hi estan només fins al 22 d’abril i plantegen una interessant relació entre la colonització espanyola de fa 500 anys, amb l’actual, que protagonitzen les multinacionals. La companyia, que es va donar a conèixer el 2002 amb Folieu a deux i que sempre acaba fent breus estades a Barcelona dels seus espectacles (Entrañas, Exitus, i Distancia Siete minutos) ha anat ampliant la seva geografia de gires i ara sovintegen l’Amèrica Llatina. Els dos actors, formats a l’escola de Jacques Lecocq, construeixen un univers de personatges a partir d’improvisacions i d’un text que ara aspiren a fer que transcendeixi, interpretant personatges irònics.
El president de Mèxic els ha fet la campanya involuntàriament, quan ha exigit al rei d’Espanya que demani perdó per la massacre dels primers colonitzadors. Per Pako Merino no és tan necessari demanar perdo “com explicar la història i aprendre’n perquè no es repeteixi”. Efectivament, al segle XVI s’envaïen els països amb les armes. El que va fer Pizarro al Perú, ho havia fet Hernán Cortés dues dècades enrere a Mèxic. I el mateix Atahualpa va dominar les altres comunitats a través de la violència i la repressió. Ell va ser empresonat per Pizarro durant nou mesos amb la condició que l’alliberarien si els donava tot l’or, però el van acabar executant.
Atahualpa i Pizarro es van conèixer a una vall del Perú que, avui, és una important font d’or. Per això, les multinacionals hi han fet negoci. Els seus habitants, que no reben cap sensació de ser protegits per l’Estat, veuen com són les grans empreses les que graten el seu territori amb la condició de posar escoles, hospitals o regalar-los vehicles. Els indígenes, que apel·len a la Natura com un ésser mes de la comunitat i els seus ancestres com a interlocutors vàlids per a entendre la Vida, han accedit a deixar-se vendre. Titzina fa una comèdia militant que obliga l’espectador a trobar les seves pròpies respostes i responsabilitats.
