Un alcalde recuperat de l’oblit

“No recordo en els meus anys de criatura haver sentit el seu nom en cap conversa ni haver-lo llegit en una placa, al rètol d’un carrer o d’una plaça.” La cita correspon a Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell, i fa referència a un antecessor seu, Martí Jordi i Frigola. Es tracta d’un fragment del pròleg de la biografia escrita per la historiadora Olga Palahí i que ha estat publicada per la Fundació Irla com a projecte guanyador de la beca d’estudis històrics que duu el mateix nom.

Les beques, impulsades conjuntament amb la Diputació de Girona, tenen com a objectiu recuperar la tradició republicana i el nom de persones que van romandre a l’oblit durant la llarga nit del franquisme, entre les quals hi ha qui va ser alcalde de Palafrugell a partir del 1934 i comissari delegat de Girona durant els primers mesos de la guerra. Olga Palahí s’ha capbussat en un munt d’arxius, ha rastrejat pàgines i pàgines de premsa de l’època i ha conversat llargament amb familiars, entre els quals destaca la neboda del biografiat, Maria Rosa Jordi. I, a través d’un munt de material fotogràfic i poc més de 200 pàgines, ressegueix amb detall la trajectòria familiar, els avatars polítics i el pensament d’una figura cabdal de la política gironina dels anys trenta.

Al llibre se’n descobreix la seva implicació en el teixit associatiu, la tasca com a secretari de l’alcalde Sagrera, l’accés a l’alcaldia de Palafrugell i el paper que va jugar durant els fets del 6 d’Octubre del 1934, després dels quals es va veure obligat a exiliar-se a Andorra.

Amb l’esclat de la guerra, la seva responsabilitat s’amplia a l’àmbit gironí com a comissari delegat de la Generalitat. Són mesos extremadament complicats, de preocupació per la guerra i l’ordre públic, els proveïments i els refugiats; i en els quals, tal com reconeixia en una entrevista a Mi Revista, es veia superat diàriament pels esdeveniments, si bé també se sentia optimista envers el futur. Quan la seva lleva va ser cridada a files, s’incorporà a l’exèrcit republicà. La decisió, carregada de responsabilitat i coherència, va comportar-li la mort, esdevinguda en un punt indeterminat entre Calaf i Manresa. El certificat de defunció, emès a Manlleu, registra la seva mort el 25 de gener del 1939 a la clínica militar de la població; però, com milers de combatents, la data i les circumstàncies exactes no poden ser precisades amb certesa. I ni tan sols es pot determinar on va ser enterrat.

Després de reconstruir les circumstàncies de la seva mort, el llibre inclou un capítol colpidor: “Perseguit després de mort.” El règim franquista, obcecat a passar comptes i a estendre el terror arreu, va perseguir Jordi i Frigola com si es tractés d’un fantasma.

El llibre es presenta avui, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca de Palafrugell i forma part d’una “tasca pacient de rescat dels fils trencats per la guerra i que ens cal renuar per recuperar el teixit cívic i el tremp moral del nostre país”, tal com destaca Joaquim Nadal en el pròleg.