Història i present d’‘El crimen de Cuenca’
“El crimen de Cuenca es va fer inicialment amb un objectiu comercial, amb la idea de fer una mena de L’exprés de mitjanit a l’espanyola”, explica el cineasta Víctor Matellano, que demà estrena als cinemes un documental sobre aquella pel·lícula de Pilar Miró titulat Regresa El Cepa. La paradoxa és que “una obra que estava pensada per vendre entrades i fer diners es va convertir en l’epicentre d’un conflicte social i polític, i va acabar canviant les lleis”. “Això ens parla del poder del cinema”, conclou.
Pilar Miró va dirigir el 1979 El crimen de Cuenca, que reconstruïa i denunciava uns fets que es van produir el 1913: la Guàrdia Civil va detenir dos homes i els va torturar fins que van confessar haver assassinat un pastor conegut com El Cepa i haver fet desaparèixer el cadàver. Anys després, el 1926, El Cepa va aparèixer viu. Matellano estrena als cinemes aquest documental amb les veus de l’equip del rodatge, gent de Belmonte (Cuenca), on es va rodar, i experts en cinema, que evoquen tant el rodatge com l’escàndol que es va produir després, quan el govern d’UCD i un jutjat militar van prohibir l’estrena de la pel·lícula.
Forma i contingut
Víctor Matellano lloa El crimen de Cuenca per la forma. “No és una pel·lícula rodona, però va ser rodada de forma clàssica i elegant, i això ha fet que aguanti el pas del temps.” Però també en destaca el contingut, que “encara és més vigent, el tema central de la pel·lícula és el poder i com s’utilitza, i parla d’un tema tan actual com la tortura”. Creu que la pel·lícula “parla del tema dels drets humans”, però a causa de la prohibició d’estrenar-la, el debat va passar dels drets humans “a la llibertat d’expressió”. En aquest sentit, creu que “té actualitat a Espanya pel que fa a la llibertat d’expressió”. “Avui en dia hi ha molta autocensura, hi ha el filtre que posen les televisions, i tenim exemples recents de segrestos de llibres i gent condemnada; a l’Estat espanyol tenim menys valentia i menys possibilitats d’exercir la llibertat que en temps de la Movida.” I encara hi afegeix un tercer tema que la fa estar d’actualitat: “Pilar Miró va ser una dona pionera a dirigir cinema i encara avui s’ha de normalitzar la presència femenina en diferents àmbits.”Víctor Matellano reconeix que ell mateix ha tingut por en tractar aquest tema, i remarca que a l’època del rodatge i l’estrena n’hi havia molta més: “Pilar Miró era filla i neta de militars. A la pel·lícula es veuen moltes botes, que representen una al·legoria de la por, que aleshores flotava a l’ambient. La nova constitució va ser molt il·lusionant, i això no deixava de tenir un punt naïf. Ningú se’n va a dormir franquista i s’aixeca demòcrata.”
