Un ‘fanzín’ al mar

Fidel company de viatge d’Els Amics de les Arts i Joana Serrat, el baixista sabadellenc Pol Cruells acaba de publicar el seu quart disc com a solista, Fanzín (Microscopi), encartat com una d’aquestes revistes “fetes amb molta passió i pocs mitjans” i amb un to més “social” que en les seves tres obres anteriors. “He volgut deixar de parlar de mi”, explica Cruells, que ha trobat un “exercici interessant” haver-se “deslliurat” de temàtiques més introspectives i dominades per l’autoreflexió. Fruit, potser, de la seva passió per El Corto Maltés (un dels molt còmics que, de petit, van convertir-lo en “lector voraç”), Cruells dedica bona part del disc al que, per a ell, sempre ha estat una font constant d’imaginació: el mar. Posidònia i L’últim iceberg tenen com a focus la lluita mediambiental i, a L’onada, es posa en la pell d’una “persona migrada que es llança al mar amb un seguit d’esperances que, segurament, no tindran un bon final”. La mandolina, un dels trets definitoris del disc, li dona a tot plegat una aura particular de mediterraneïtat. “Em moc en el pop, però el folk sempre ha estat molt important en mi”, explica. El caràcter social del disc es veu reforçat també amb Quan surti d’aquí –un tema amb la situació dels presos i exiliats polítics com a rerefons– i Tal com ets, sobre els trastorns alimentaris. “Parla de la pressió que tenen els joves per semblar qui no són. La seva presència en xarxes socials els està martiritzant més del que ara són capaços de reconèixer. És un problema important...”

Cruells cita Carles Benavent, Jaco Pastorius i Sting com els seus tres baixistes de capçalera i lamenta que, amb vista sobretot als programadors i alguns mitjans, ser cantant al mateix temps que baixista sigui encara una doble faceta que cal “reivindicar”. Pol Cruells actuarà avui al C.A.T. de Gràcia (amb Caïm Riba, Roigé i Dani Alegret d’Els Amics de les Arts de convidats) i, el 28 de juny, al Fresc Festival de Sabadell.