Cultura

El món als peus de la columna

Uri Costak presenta ‘L’estilita’, una ‘nouvelle’ de to al·legòric, estil precís i multitud de capes de lectura

“Volia retratar el món d’avui i el camí del coneixement interior”, detalla Uri Costak

El debut literari d’Uri Costak, L’estilita (Amsterdam), va sortir al mercat fa quatre mesos i, amb la calma i la constància d’un estilita, anant a poc a poc –sense aturar-se– “en un món on tot va molt ràpid”, va fent camí pel boca-orella, de lloança en lloança.

L’edició que han triat els d’Amsterdam és especial, un format petit, amb tapa dura, com especial és el text, dividit en 63 capítols breus repartits en 146 pàgines. El plantejament argumental és aquest: “La vida tranquil·la del poble francès Gyors de la Montagne s’interromp quan un llamp fa esclatar l’estàtua eqüestre del comte Italo Rodari i l’espai, a dalt de la columna, és ocupat per un rodamón. A partir d’aquí, l’estilita i les conseqüències del seu fet –aturar-se en un món on tot va molt ràpid– centraran totes les mirades.” És una història amb un to al·legòric i una musicalitat estilística amb què els lectors poden identificar-se i amb tota mena de personatges arquetípics.

Uri Costak (Barcelona, 1973), periodista, guionista i publicista, sempre ha escrit literatura, però en fer 40 anys va decidir que havia arribat l’hora d’enllestir una obra. “A casa dels pares, teníem molts llibres, i jo, tot i ser un mal estudiant, escrivia poemes. Després, tot va ser feina i no escrivia. Però el meu problema és que tinc massa idees i no acabo res del que començo a escriure.” Gràcies a la sorprenent i estimulant L’estilita ja no ho podrà dir.

Uri Costak? “Em dic Oriol Costa i la k afegida és la inicial del cognom de la meva mare, que és alemanya”, aclareix. Home molt llegit, fa uns quatre anys va veure casualment un llibre sobre la vida dels estilites Simeó i Daniel i “en comptes de fer una obra històrica”, va triar “fer aquesta història” ambientada en un poble fictici i en temps actual, amb mòbils, xarxes socials i càmeres de televisió. I una columna altiva. “M’interessava la columna perquè, com a art públic, una columna posada en una plaça major està explicant què posem en valor com a societat.”

Què importa més, la columna, el que hi posem al damunt o la societat que es mou sota? Tot és u, segurament. I partint del sensesostre místic al voltant del qui, i de la columna, gira tot el poble i la trama, Costak vol donar uns quants missatges. “Per canviar el sistema cal ser-hi dins, perquè si ho fas des de fora, l’has de trencar i és violent, i l’estilita aconsegueix ficar-se dins del sistema i, amb la complicitat dels governants del poble, de l’alcalde, al final aconsegueix canviar força coses.”

De missatges i reflexions n’hi ha molts, de fet, que cada lector pot trobar i interpretar. “Volia retratar el món d’avui i el camí de coneixement interior. Aristòtil parla de la vida contemplativa com del més elevat i Panikkar deia que tots tenim un animal místic dins.”

“Volia fer un llibre que fes pensar, que fes sentir, i que estigués escrit tan bonic com fos possible. No hi ha una intenció moralitzadora, però sí explicar, des del meu punt de vista, que estem en un món que és complicat, que és contradictori, que és imperfecte”, comenta Costak, que es declara fan de Roth, Cotezee i McCarthy, tot i que també cita molts filòsofs.

Va començar amb un rampell creatiu i després va estar entre quatre i cinc mesos anant cinc hores dos cops per setmana a la furgoneta d’un amic, “sense mòbil ni ordinador, només un bolígraf i una llibreta; va ser fer una cosa diferent per aconseguir acabar”.D’això fa uns quatre anys. La va enllestir l’estiu passat i la va vendre de seguida a Amsterdam i a Destino (amb traducció d’Ana Ciurana). Una sòlida primera columna, esperem, del futur edifici literari d’Uri Costak.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Agraït als cinemes

BARCELONA

L’instant feliç de la fotografia

Palafrugell
Un tast de...
‘La ira’, de Raül Garrigasaitspan class="formatHK"

Un alçament

Postals a dues veus

Barcelona
Crítica
música

Talent i amplitud de mires

Daniel Higiénico presenta ‘Esperando a Robin Hood’, demà a La Mirona

salt
Peter Cattaneo
Director de cinema

“La música va directa al cor”

Barcelona
Un tast de...
‘Minguella leaks’, de Josep M. Minguella i Francesc Aguilar

El futbol és com el cinema

Crònica
música

Essència domèstica

S. Feliu Guíxols