Una altra Amèrica

Kronos Quartet és l’Amèrica que el Grec 2019 vol divulgar, des de la inauguració. En dies d’extrema xafogor, frescor i valentia. El prestigiós quartet encarna una altra Amèrica, molt més tolerant, diversa i que no s’arronsa, de la que clama la secció d’Europa-Món. És la que concilia millor amb l’aire de cultura com a element dinamitzador i que democratitza el coneixement i l’accés a la sensibilitat. La música, accessible i ben matisada de Kronos Quartet, va rebre l’esquitx de colors d’Alba G Corral ben enquadrat amb la partitura; la veu poderosa de Maria Arnal (pèls de punta a Quinto regimiento en record de Peete Seger), i l’entusiasme d’un grapat d’alumnes de l’Escola Superior de Música (Esmuc) com a colofó. Al president a la Casa Blanca, no se l’esperava pas a l’amfiteatre Grec, ahir a la nit. Però ells hi actuaven com si hi fos: ensenyant-li la riquesa de la diversitat amb un punt d’intel·ligent mordacitat. Ells són de l’Amèrica que navega a contracorrent. Arrencant amb un himne dels Estats Units ben distorsionat, esquitxant la pedrera de Montjuïc. Com també ho són els de Mama Theatre, de Nova York, que també serà un puntal en aquesta edició que viatja d’Oceania a l’Amèrica del Nord i que pretén ensenyar la vitalitat positiva del món anglosaxó.

Aquesta invitació de Kronos ha tingut un preàmbul (tan invisible com imprescindible): les classes magistrals que els membres de la formació han fet a quatre quartets (tres de corda i un de saxo) de l’Esmuc. De fet, tant ahir com avui participen en una càlida recepció, a partir de les vuit del vespre. Ben separats, i sempre a l’ombra, convidaven al fet que el públic s’hi atansés i gaudís d’alguna de les peces de Fifty for the future (encàrrecs de partitures per a quartets que els de Kronos fan a compositors d’arreu del món). A l’aire universal de la formació nord-americana, s’hi sumava la frescor dels intèrprets. La festa social guanyava la posta de sol i la música estenent-se pels quatre punts cardinals dels jardins. Ininterrompudament. El quartet Atenea (amb una peça de sonoritat divertidament hindi) va començar descalç però tens al primer pas. I va acabar seient sobre les cames a la tarima, com un encantador de serps amb els violins, el quartet Vivancos es va fer seu el públic. El feien jugar compassadament a la peça. Amb la presència de viola i violoncels en comptes de flauta. També el mateix violinista David Harrington, que aplaudia divertit mentre gravava l’entusiasta participació del públic, quan faltava menys d’una hora per a la seva actuació.

Al costat de la renovada alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la nova consellera de Cultura, Maria Àngela Vilallonga Vives, i el ministre de Cultura i Esports, José Guirao (feia un grapat d’anys que no hi assistia cap ministre, a la inauguració del Grec). Com és habitual, també hi havia la plana major del sector cultural, com ara el director del Lliure, Juan Carlos Martel; el director general del Liceu, Valentí Oviedo; la directora de l’Esmuc, Núria Sampere, i la del Mercat, Àngels Margarit.