Cultura popular

PERE TIANA

MEMBRE FUNDADOR DELS MINYONS DE TERRASSA I PRESIDENT DE LA COLLA ELS ANYS 2001 I 2002

“El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat”

Avui fa 40 anys de la presentació dels Minyons de Terrassa, on va començar la seva trajectòria al món casteller quan tenia només 15 anys i s’hi ha mantingut fins ara

Fa 40 anys quina relació tenia Terrassa amb el món casteller?
Cap ni una. El Josep Antoni Falcato va venir a viure a Terrassa. Ell era de Sitges i cada cap de setmana hi anava a fer castells. Va ser ell qui ens va endollar en vena els castells. Tot va començar l’any 1979, quan se celebrava el desè aniversari de la secció infantil del Centre Excursionista de Terrassa. Vam fer falcons, a la gent li va agradar i li va entrar el cuquet. Al maig, a la diada de germanor del centre es van fer els primers castells de cinc i uns quants vam decidir crear una colla castellera.
Com es va triar el color malva?
Volíem ser una mica originals i sortir dels colors típics. Ens vam decantar pel malva perquè en l’assemblea hi havia moltes noies i perquè Terrassa era un municipi amb molt de tèxtil i ens van oferir peces de roba lila clar, malva, molt bé de preu.
Van ser una de les colles pioneres en la introducció de les dones al món casteller.
Mai no ens ho vam plantejar, va ser una cosa completament natural. Al principi ja hi va haver homes i dones que formaven part de la colla i com que no teníem gaire gent doncs les noies anaven sobretot als pisos més alts, on són millors.
Això va afavorir que es poguessin aixecar castells cada cop més alts?
Això ens va proporcionar castells molt més lleugers i més tècnics. Al principi, quan anàvem a alguna població amb tradició de castells i una noia es posava a la pinya amb tota la normalitat del món, les apartaven, però per a nosaltres tenir dones a la colla sempre ha estat normal. Després això se’ns ha reconegut i nosaltres estem orgullosos que les noies participin ara ja en totes les posicions dels castells.
Com van aprendre la tècnica per arribar tan amunt?
Vam començar amb una persona que sabia molt la tècnica i després ens va ajudar córrer molt per les places, veure altres colles, i així vam anar aprenent.
Quan van començar a despuntar van aixecar reticències?
Ens hem trobat de tot. Ara la progressió de les colles és més ràpida però en aquella època, al cap d’un mes i mig d’haver nascut, ja fèiem el primer castell de sis. Ara no hi ha cap colla que no els faci des del principi. Quan vam superar els castells de set i vam anar de cara als castells de vuit alguna colla ja va començar a fixar-se en nosaltres. Els castells són rivalitat entre colles.
Tot i aquesta rivalitat, els Minyons no han participat mai en el Concurs de Colles Castelleres. Per què?
Se’ns ha fet difícil de fer-ho entendre però creiem que una cosa és la rivalitat i les ganes de superació i l’altra és la competició pura i dura, que porta a coses que a nosaltres no ens agraden. Sempre hem volgut anar a qualsevol plaça castellera i sortir com els millors. El que no farem mai és canviar el nostre programa per fer un castell més gran que els altres per guanyar-los si no el portem preparat i programat. L’altre motiu és que el concurs es fa en un lloc tancat amb l’agreujant que s’ha de pagar entrada. Nosaltres creiem que els castells s’han de fer en un lloc obert, on no hi hagi barreres.
Què és el més important que han aconseguit?
Som la primera colla que vam fer un castell de gamma extra el 1993, els primers que vam recuperar el 4de9 sense folre el 1998. Hem estat els primers de fer el 3de10 i el 4de10, el 3de9 amb agulla. Són grans fites però no el més important. Nosaltres hem aconseguit fer els castells d’una altra manera, assajar-los més però, malgrat que sempre ens han comparat amb altres colles, el millor dels Minyons és que sempre hem conservat la nostra identitat.
Han tingut sempre prou gent?
De gent sempre en falta. Hi ha hagut èpoques en què hem pogut gaudir de molta gent i en d’altres no tant. Recordo que el 1995, quan vam fer el primer 5de9 carregat a la plaça Sant Jaume per la Mercè, vam moure al voltant de mil persones.
I ara?
Hi ha la teoria que en èpoques de crisi els castells i les colles creixen perquè és una activitat familiar i és barat. En les èpoques en què se surt de la crisi, com ara, a la gent li costa més. Però nosaltres, per poca gent que siguem, en l’assaig apleguem 300 persones com a mínim i ara som unes 700 persones, en total.
Un cop assolits els castells de 10, estem a prop del límit físic?
Potser amb altura sí que hem arribat al límit però encara hi ha moltes coses per fer amb els castells, per exemple treure folre i manilles.
Quina és la fita ara que han arribat als 40 anys?
M’agradaria tornar a recuperar alguns dels castells que ja hem fet. El 2016 vam fer el 4de10 i el 2017 i 2018 vam anar una mica a la baixa. Ara la fita és poder tornar al nivell del 2016.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia