Criminals i ‘grandeur’
Vidocq, convicte, fugitiu, policia i detectiu privat de la França dels segles XVIII i XIX, torna als cinemes encarnat per Vincent Cassel a ‘El emperador de París’
“Les èpoques turbulentes són propícies per als destins excepcionals”
Conegut a casa nostra sobretot per la versió cinematogràfica del 2001, amb Gérard Depardieu com a protagonista, Eugène-François Vidocq (1775-1857) és un personatge real fascinant, un home que va travessar règims polítics d’una França convulsa (la monarquia, la Revolució Francesa, el Directori, el Primer Imperi, la Restauració, la Segona República...) i va canviar de costat de la llei: va ser soldat, convicte, fugitiu, policia, detectiu privat... Entre els mèrits de la seva impressionant biografia hi ha l’haver entrat a la policia de París en temps de Napoleó (1809), crear una brigada formada per ex-delinqüents i fundar la primera agència de detectius del món (1832).
Literatura i cinema han engrandit encara més la seva figura. El 1827 va publicar les seves memòries, que van tenir un gran èxit, i va inspirar mestres de la literatura com Victor Hugo, Honoré de Balzac o Edgar Allan Poe. També ha protagonitzat pel·lícules i sèries de televisió molt populars a França, còmics...
Avui arriba als nostres cinemes amb El emperador de París, una luxosa producció francesa de Gaumont (ha costat 21,5 milions d’euros) dirigida per Jean-François Richet i protagonitzada per Vincent Cassel –Vidocq–, Patrick Chesnais, August Diehl, Olga Kurylenko i Fabrice Luchini.
Cineasta bregat amb l’acció, fins i tot amb produccions de Hollywood com Asalto al distrito 13 (2005), amb Ethan Hawke i Lawrence Fishburne, el cineasta Jean-François Richet domina també registres oposats com la comèdia romàntica (Una semana en Córcega), i va obtenir premis Cèsar i elogis de la crítica el 2008 amb les dues parts de Mesrine, un drama criminal que ja protagonitzava Vincent Cassel. En aquesta pel·lícula, aquest bagatge es combina amb una altra de les seves passions: “Com a aficionat a la història, especialment al període que va de la Revolució a l’Imperi, ja coneixia el context en què va viure Vidocq”, explica als papers promocionals del film. Quan va rebre la proposta de fer un film sobre el personatge amb Cassel, ja el coneixia força. “És un home que diu que no –comenta–, que agafa el rumb del seu destí, es rebel·la contra el determinisme social. És un personatge en fugida, que busca la llibertat, i es pregunta quin és el preu que està disposat a pagar per obtenir-la.”
Un destí excepcional
Filmat amb impressionants decorats dels baixos fons de París que es combinen amb imatges digitals, El emperador de París se situa en el context històric d’una Europa que té por dels ideals de la Revolució Francesa i les ambicions de Napoleó. La simpatia de Richet pel personatge queda clara amb una frase de l’inici: “Les èpoques turbulentes són propícies per als destins excepcionals.”
Vidocq, que ja és famós per les seves fugues de presons, s’escapa una vegada més i és donat per mort. Temps després, intenta portar una vida honrada a París, però és reconegut per un antic company de presó i l’acusen d’un assassinat que no ha comès. Per intentar esborrar el seu mal nom i viure en llibertat, s’ofereix al cap de la policia de París per netejar els baixos fons de delinqüents.
La pel·lícula es beneficia d’escenes d’acció imaginatives i enèrgiques, sense els excessos habituals del gènere; grans secundaris com el poderós ministre Fouché, interpretat per Fabrice Luchini, o la falsa baronessa encarnada per Olga Kurylenko, i una trama plena d’intriga, amb moments íntims i algunes escenes èpiques, que contextualitzen aquesta història criminal en un dels imperis més poderosos de la història, en temps de la grandeur.
