Taylor Swift, diva a cor obert

La nord-americana Taylor Swift, incontestable diva del pop actual, té nou disc. S’anomena Lover, pot escoltar-se íntegrament des de divendres i el rebombori mediàtic que s’ha generat al seu voltant reafirma la cantant, de 29 anys, com a icona musical del nou mil·lenni. Taylor Swift suma ja set discos que, des del 2006 fins ara, documenten una carrera iniciada en el country més comercial i que ha evolucionat cap a un pop obert a mil influències però, segurament, amb més vocació d’autor que el de moltes coetànies seves. Que algú tan ponderat com Ryan Adams, fa quatre anys, fes un disc en què adaptava, cançó per cançó, i amb el mateix ordre, un àlbum de Taylor Swift (1989, publicat un any abans) va servir, de ben segur, perquè fins i tot els més escèptics consideressin la cantant de Pennsilvània, que continua sense haver actuat mai a Catalunya i fent-ho només molt esporàdicament a Europa, no pas com un vacu producte comercial sinó com una artista amb totes les de la llei.

Lover dura el que solien durar molts discos dels anys noranta –61 minuts, repartits en 18 cançons escrites o coescrites, sense excepció, per la cantant– i mostra Taylor Swift en la seva versió més polièdrica, servint-se de fins a cinc productors diferents per elaborar un recull de cançons de pop ballable, electrònica, balades i, fins i tot, alguns flaixos del country mainstream amb què, encara adolescent, es va donar a conèixer a Nashville. Dixie Chicks i Brendon Urie de Panic at the Disco! figuren entre els escassos col·laboradors de l’àlbum i, en el terreny de les lletres, Swift, com ja s’entreveu en el títol, posa l’amor com a eix central, amb resultats força menys amargs i malhumorats que Reputation (2017), el seu precedent.