Cultura

Mor el fotògraf de l’Amèrica profunda

Potser pel fet d’haver nascut a Suïssa de família jueva, la mirada de Robert Frank, mort ahir a 94 anys, per la distància que li va proporcionar aquesta circumstància, va saber copsar com ningú els Estats Units de la segona meitat del segle XX, sobretot els contradictoris anys cinquanta, dels quals va paladejar el glamur i el cosmopolitisme de Nova York mitjançant el seu treball com a fotògraf de moda a la revista Harper’s Bazaar,, però també el gust amarg de la profunda Amèrica, aspra i resseca, que va conèixer quan va realitzar el seu treball més popular, que va prendre forma en el llibre The Americans (1959).

Amb el suport de la Fundació Guggenheim i el fotògraf Walker Evans, Frank va viatjar el 1955 pels Estats Units captant amb un poderós blanc i negre tota la realitat del país mitjançant retrats que parlaven com si fossin un llibre obert. Tot i això, no en va tenir prou amb el diàleg amb la càmera fotogràfica i va agafar també la de cinema per recollir encara més el testimoni del que va configurar el seu relat. El seu viatge, tot i ser reglamentat i amb família, va tenir molt de periple de generació Beat. No és estrany que fos amic d’Allan Ginsberg i de Jack Kerouac, que li va prologar el llibre. A Catalunya s’ha vist la seva obra sobretot a la mostra que li va dedicar el Macba el 2005.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Sala Beckett celebra 30 anys amb una temporada en què esvairà “la por a morir”

Barcelona

Rosalía actuarà el 7 de desembre al Palau Sant Jordi

barcelona

El sostre és el cel

Barcelona

Teatre creuat, polígam

BARCELONA

Homenatge als herois

GIRONA

Duchamp a l’horitzó

Les Escaules

La Festa de la Sal, candidata a ser patrimoni immaterial

L’escala
Crítica
teatre

Una tragèdia que acaba, aparentment, bé

Girona

Una joia teatral i arquitectònica

girona