FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. ‘Gérone, la Venise espagnole’
‘Gérone,la Venise espagnole’
Un dels personatges més destacats del cinema mut i pioner en l’experimentació es va embarcar en una sèrie de documentals publicitaris de ciutats entre els quals figura la Girona veneciana
El film més antic relacionat amb la ciutat de Girona data de 1912, un documental de Segundo de Chomón: Gérone, la Venise espagnole. La pel·lícula portava el segell de Pathé, i formava part d’una sèrie de documentals amb la intenció d’utilitzar-los com a reclam turístic de diferents ciutats. Espanya lluitava per ser reconeguda com un país modern o en vies de desenvolupament. L’objectiu de Chomón amb aquesta pel·lícula, feta a còpia d’una reproducció contínua d’imatges paisatgístiques de la ciutat, era demostrar que Girona, malgrat no tenir canals, podia assemblar-se a la ciutat italiana de Venècia. Per aconseguir aquesta semblança, el director filma plànols des de diferents perspectives del riu, i a més associa la població amb l’estany de Banyoles, que es troba prou lluny de Girona.
Pioner destacat dels inicis del cinema, va destacar per la seva habilitat amb els efectes especials (en el marc dels Goya hi ha un premi Chomón, destinat a les millores tecnològiques) fins al punt de situar-lo a l’alçada del gran Georges Méliès. Havia nascut a Terol però en el canvi de segle es va instal·lar a Barcelona, a on va experimentar amb els trucatges, una tasca reconeguda que el va portar a la principal productora cinematogràfica d’aquells moments, la francesa Pathé.
Se’l considera l’inventor del tràveling, que servia principalment per modelar el rostre dels actors i crear determinats ambients o efectes especials. Amb aquesta tècnica va aconseguir fer la panoràmica, el ritme continu dels fotogrames i la fixació de la imatge sobre la pantalla.
Va ser el primer a realitzar cinema científic i de reconstrucció històrica. A més, va utilitzar la unió entre imatges reals i maquetes, les sobreimpressions damunt de fons transparents. Va construir càmeres especialitzades i va desenvolupar tècniques del dibuix animat. Pintava a mà els fotogrames per donar-hi color, i va crear unes plantilles per facilitar la tècnica del color i aconseguir més precisió. Va ser, sense cap dubte, el cineasta espanyol més destacat del període mut.
A partir d’aquell 1912, va traslladar la seva carrera a Itàlia, on s’estava desenvolupant una indústria cinematogràfica molt potent. Va morir el 1929 per unes febres agafades al Marroc mentre experimentava l’ús dels ultraviolats al cinematògraf per treballar el color.
