“La natura és la mestra del plegat; de fet, néixer és desplegar-se”

Si parlem de papiroflèxia ens limitem al paper, quan l’art del plegat abasta molts altres materials, com ara el cuir, fins i tot es fa plegat amb metall i lli. Els antics egipcis ja plegaven amb papirs. A cada país hi ha hagut una denominació diferent. Al Japó n’hi diuen origami des de 1910, però abans tenia altres noms amb significats diferents.

Sí, tot i que sovint és sinònim de perdre el temps, com qui fa ocellets de paper a l’oficina. El plegat té infinitat de lligams científics. Per exemple, en cas d’un xoc amb el cotxe se’t desplega l’airbag. Perquè et pugui salvar la vida, algú ha hagut de pensar com es plega a dintre del volant. Si veiem la televisió per satèl·lit és perquè uns plegadors s’han inventat com es despleguen els satèl·lits quan surten del coet. Si tens una malaltia coronària i t’han de fer una operació hi envien coses plegades que, un cop a dintre el cor es despleguen i amplien les artèries i les venes que estan obturades. Hi ha poques facultats de matemàtiques que no tinguin un grup de papiroflèxia.

Sí, té una aplicació educativa perquè el plegat és atractiu. Els nadons quan encara no hi veuen bé descobreixen el món a través de les mans i reconeixen els cossos. A mesura que es van fent gran les seves mans es van refinant, descobreixen els dits i que poden doblegar papers, entenen la paciència, la precisió i a través del plegat són coneixedors de moltes coses que existeixen. A partir del plegat creix la capacitat de concentració.

S’ha anat perdent i recuperant. El primer home primitiu que va caçar un os va haver de plegar la pell per emportar-se-la. Vam aprendre a plegar per necessitat i ho vam fer observant l’entorn. La natura és la mestra del plegat; de fet, néixer és desplegar-se perquè a dins la panxa de mare hi som plegats. Les muntanyes estan plegades com ho estan les flors abans de sortir i l’escorça dels arbres. Totes les cultures del món han intentat copiar allò que han vist.

Jo visc per poder fer això, però tinc clar que mai em faré ric. He fet un combinat de coses que m’han permès viure del plegat. M’he dedicat a fer recerca del plegat històric i desxifrar les tècniques antigues per poder-les ensenyar a museus i he exposat a museus de molts països. També he creat alguns plegats i els he publicat en llibres i faig classes de plegat.

Miguel de Unamuno va ser un gran professor de plegat. Va crear diversos models preciosos, com un porc que va dedicar al dictador Primo de Rivera. Em van demanar a mi i a un company de Madrid, Juan Gimeno, que també és historiador del plegat, si podíem ajudar a formar el Karra Elejalde. Li vaig fer unes classes de papiroflèxia perquè sabés com manipular el paper. Algunes de les figures que surten a la pel·lícula les va inventar Unamuno, altres estan adaptades al guió però fetes amb les tècniques d’aquell temps. És el primer cop que en una pel·lícula s’ha buscat assessors en papiroflèxia amb criteris històrics. Ens honora molt haver-hi pogut col·laborar.

Sí, el 2006 vaig començar a Alemanya, on encara es fan cada any. Es troben plegadors de tot Europa per aprendre a ensenyar a plegar i a utilitzar-ho a les aules. El model va arribar a Badalona fa cinc anys. Portem experts internacionals que aborden el plegat des de diferents vessants, com a via d’integració social, en les matemàtiques...

Volem que sigui una manera de celebrar el cinquè aniversari oberta a tothom. Serà a l’escola Betúlia de Badalona i durant tot el matí hi haurà activitats perquè la gent es diverteixi amb el plegat: curses de granotes de paper, el llenguatge dels ventalls i tot el que barreja el plegat amb sentits, jocs i arts.

És cert que les pantalles ens roben el temps i fan que no pleguem. Això és espantós. Fent classes amb nens m’he trobat que n’hi ha que per plegar una diagonal en comptes d’agafar el paper amb les mans, desplacen l’índex per sobre com si s’hagués de plegar sol. Els nens que juguen tot el dia amb pantalles només tenen un dit a cada mà, els altres s’han mort, però tenim la sort que el plegat és a totes bandes, quan pleguem llençols o uns mitjons. Mentre hi hagi humanitat, el plegat existirà. Hi estem abocats.