El dolor de l’altra riba
La Mostra de Cine Àrab i Mediterrani parla dels joves desapareguts al mar
“Quan es parla del problema de l’emigració clandestina a Tunísia es parla molt de xifres i s’oblida que les víctimes són éssers humans, que hi ha un drama molt dolorós per a les famílies que perden els seus fills.” La cineasta tunisiana Sarra Abidi va dedicar el seu primer llargmetratge, Benzine, a aquest tema. Estava sorpresa primer pel fet que els mateixos joves que van canviar Tunísia amb la revolta de la Primavera Àrab s’embarquessin a l’aventura perillosa d’emigrar a l’altra riba i, després, de veure “protestes de les mares amb fotos dels seus fills que preguntaven on són”.
Aquesta nit es presenta a la Filmoteca (19 h), amb presència de la directora, en el marc de la XIII Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, que va començar abans-d’ahir i s’acabarà el 17 de novembre. Sarra Abidi va explicar que “volia mostrar aspectes desconeguts de l’emigració clandestina, oferir una visió diferent de la que es veu a les pel·lícules mainstream i els mitjans de comunicació”. Per això, agafa com a protagonistes un pare i una mare del sud de Tunísia que busquen el seu fill desaparegut. El film hauria de ser de visió obligatòria per a tots els responsables europeus de les vergonyoses polítiques d’immigració, que fins i tot dificulten i prohibeixen el rescat de refugiats i immigrants enmig del mar.
Catorze llargmetratges
Així, aquest any proposen un diàleg sobre “barreres simbòliques o reals” amb títols com Khartum-Fora de joc, film sudanès de Marwa Zein sobre la lluita d’unes jugadores de futbol femení de Khartum que “volen representar el seu país”; For sama, millor documental a Canes, “un testimoni de la vida d’una noia siriana que va viure al setge d’Alep entre el 2011 i el 2016”, i Nafaq (Tornavís), sobre “les dificultats per a un polític de sortir de la presó i tornar a fer vida normal”.
El festival es va inaugurar dijous amb D’alguns esdeveniments sense importància, producció marroquina dirigida per Mostafa Derkaoui del 1974 que mai es va arribar a estrenar perquè va estar perduda durant molts anys i ha estat redescoberta i restaurada per la Filmoteca de Catalunya. S’ha pogut recuperar gràcies a la perseverança de la investigadora Léa Morin i a la Filmoteca de Catalunya, que va descobrir el negatiu del film en els seus arxius, en unes llaunes sense etiquetar, i n’ha fet una acurada restauració.Txell Bragulat destaca que, en les seves 13 edicions, la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani ha portat a Catalunya “més de cent pel·lícules que no haurien arribat aquí i més de 50 realitzadors, realitzadores i professionals del cinema àrab”. “Amb els anys, la mostra s’ha convertit en una plataforma de cinema àrab, sobretot el que no arriba pels canals comercials”, remarca.
