Amb el calze fins a la mort

Els arqueòlegs estan acostumats a trobar de tot en els jaciments. Però, per curats d’espants que estiguin, en el moment i en el lloc més insospitats els apareixen objectes que rarament s’oculten sota terra. Aquest any la sorpresa ha estat descobrir-hi un calze gòtic, del segle XIV, al conjunt monumental del castell de Besora, al nord-oest del terme municipal de Santa Maria de Besora, a Osona, a tocar de la frontera amb el Ripollès.

La peça va emergir en un escenari intrigant: estava situada sobre el braç esquerre d’un individu. Es va protegir dintre d’una capsa de fusta que no s’ha conservat però que sabem que hi era perquè a la terra hi havia els seus vestigis en forma de petits claus de ferro.

Però la terra no desvela tots els secrets d’aquesta troballa. Els arqueòlegs que estaven fent feina a la necròpolis que hi ha al voltant de l’església han sospesat la possibilitat que l’individu en qüestió hagués sigut un lladre que va morir aferrat al calze suposadament espoliat com si del Sant Greal es tractés.

Però els experts es decanten més per un rector que es va fer enterrar amb la preuada copa. Ara bé, a la tomba no s’ha trobat cap indici que ho fos, un religiós. I si en va ser, és un misteri per què es va voler fer acompanyar al més enllà per aquesta joia del culte cristià. No era l’habitual, en qualsevol cas. Potser s’obrirà alguna altra línia d’investigació quan se certifiquin les causes de la seva mort.

Ho és, una joia: de plata, amb algunes parts banyades en or i petites peces decorades en pasta de vidre. Fa 21 centímetres d’alçària i 12 d’amplada i pesa 350 grams. Perquè llueixi en plenitud es restaurarà. I qualsevol dia la veurem exposada en un museu, i així haurà culminat el procés de l’apassionant món de l’arqueologia, que a Catalunya cada any du a terme una activitat intensa.

Aquest 2019, el Departament de Cultura ha registrat 1.024 intervencions a tot el territori. Una xifra encara una mica lluny de les dels temps de bonança (1.262 el 2008) però que els últims anys ha reviscolat (624 l’any de més paràlisi, el 2013).

L’enigmàtic calze de Besora no és l’únic objecte al qual li ha arribat l’hora de veure la llum després de llargs segles sepultat. Llarguíssims en el cas de l’ulna (os de l’avantbraç) d’un titanosaure de l’època dels darrers dinosaures a Europa, és a dir, fa 70 milions d’anys, que ha aflorat al paratge de les Gavarres a Suterranya, al terme municipal de Tremp. Fa aproximadament un metre, i això du a calcular que l’animal, que es caracteritzava per tenir un coll i una cua molt llargs, en feia 23. Els paleontòlegs no s’han avorrit gens aquest curs. Al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella, han descolgat un excepcional conjunt de fauna que va morir en un esdeveniment volcànic.

La mida no sempre importa en el camp d’aquesta disciplina científica que ens apropa al passat. Els 14 centímetres de longitud i 7 d’ample de la llàntia d’oli de terracota (segle II dC) en forma de gladiador que ha aparegut al solar de l’antiga fàbrica coneguda com l’Estrella de Badalona en són un bon exemple. La seva grandesa és la riquesa de detalls. El gladiador pertany a l’estirp dels reciaris, els que anaven armats amb una llança trident i una xarxa (l’estatueta les ha perdut, però perviuen en les seves dues mans els forats per subjectar-les). La túnica i el cinturó, profusament decorats. La cara del lluitador, que té el cabell rinxolat, mostra trets orientalitzats.

Si una nova crisi no ho enterboleix, el servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat celebrarà l’any que ve el quarantè aniversari amb nous reptes. Catalunya, sostenen els seus responsables, és un gran jaciment de jaciments. D’inventariats n’hi ha 12.000, i d’aquests, 150 estan museïtzats i oberts al públic.

En el més emblemàtic, el d’Empúries, no hi ha any que no s’avanci poc o molt en el seu coneixement. Aquest 2019 es recordarà per haver posat al descobert la façana portuària de la ciutat grega, que en alguns punts forma un petit penya-segat obert completament al mar.

I l’estiu que ve, més. És l’estació que més s’estimen les excavacions. Però déu-n’hi-do l’activitat que hi ha i que hi haurà aquest final d’any. Actualment s’està treballant al conjunt d’Olèrdola i just aquesta setmana s’ha començat a intervenir al poble de Santa Creu de Rodes, del conjunt de Sant Pere de Rodes. Dues actuacions més s’activaran en breu: a la zona de l’escena del teatre romà de Tarragona i al llogarret ibèric del Molí d’Espígol, al municipi urgellenc de Tornabous.