Cultura

Crònica

teatre

Revetlla saludable

Un centenar de persones (entre actors, cantants, músics i personal tècnic) van trencar el mur de la incomprensió dilluns al Cercle de Gràcia. Salut Mental Gràcia va estrenar la seva adaptació de La nit de Sant Joan. Durant un any ha estat treballant i implicant diferents col·laboradors per poder dur a terme una peça amb la qual Sisa entrava a col·laborar amb Dagoll Dagom, després de l’èxit d’Antaviana. Dilluns, l’avanç de la revetlla va ser molt saludable, com aplaudien tant el públic com els intèrprets al final de la funció..

Òscar Constantí, l’impulsor d’un projecte, va veure que l’estructura de cançons fantasioses li permetia de construir una dramatúrgia en la qual podien intervenir un gran nombre d’intèrprets. Perquè tothom té el seu paper i tothom s’ha de sentir imprescindible a escena. L’objectiu és que, per mitjà de les arts escèniques, els usuaris trobin una motivació concreta i s’atreveixin a desenvolupar les seves aptituds de cara al públic. La trama fantàstica de Sisa, la màgia que envolta la nit de Sant Joan (i que s’alineava molt bé amb l’univers fantasiós, quasi absurd, de Pere Calders), va donar visibilitat als usuaris de Salut Mental Gràcia, desestigmatitzant-los i donant-los una via directa a la socialització. Cal celebrar el treball generós i entusiasta de cada intèrpret i destacar la frescor de Sara Sánchez (senyoreta González) i la seva ànsia de passar la revetlla en un creuer, com també la d’Ignacio Castro (el gran Jordiet), el moment més cabareter de la nit.

Sisa i Dagoll Dagom van voler que el seu espectacle recollís la màgia d’aquella nit amb situacions surrealistes com la del Macari, que es troba amb ell mateix algunes hores més tard (al costat del seu estimat i insòlit vehicle), o la dels Marcianitos, que van abduir la senyoreta González. O que el Jordiet, caigut en l’oblit, recuperés per un instants la lluentor del seu passat d’artista. Hi va haver coca per a tothom.El follet va completar la vetllada amb una tendra abraçada. Recompensa al desafiament d’aixecar una obra amb tantes col·laboracions. Sense l’amor desinteressat, tota aquesta constel·lació de somnis seria impossible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.