Apoteosi sobre la corda fluixa

En el circ, com a la vida i el cinema, apreciem sobretot aquells que lluiten contra l’adversitat i se’n surten in extremis, més que no pas els triomfadors que ja arriben amb la paraula victòria gravada de sèrie. Per això el gran moment de la sessió d’ahir al matí del Gran Circ de Nadal de Girona , al pavelló de Fontajau, va ser el protagonitzat per la funambulista vietnamita Thu Hien quan, de genolls sobre la corda fluixa, va intentar diverses vegades doblar-se sobre ella mateixa i agafar amb la boca un mocador sostingut sobre la corda, al mig de les seves cames. Va estar a punt de fracassar i la seva cara mostrava el desconcert previ a una tragèdia que s’intueix inevitable, però al final ho va aconseguir i el seu número, impecable fins llavors –ja va rebre un dels premis del I Festival Internacional del Circ, el 2012, quan es feia a Figueres–, va passar a ser apoteòsic. El públic, que havia patit tant amb ella, li va lliurar l’ovació més intensa.

Dues observacions més sobre el número de Thu Hien: en l’espectacle d’aquest any del Gran Circ de Nadal, titulat FantÀsia i protagonitzat en bona part per dues grans troupes xineses –les de Taishan i Hunan–, curiosament hi tenen molt de pes les individualitats i, especialment, les dones, ja des del número inicial d’antipodisme o malabars amb els peus, per continuar amb l’etèria història d’amor de dos ocells-humans levitant sobre les teles aèries. I, presentada al mig d’un vistós número d’equilibris de plats, protagonitzat per unes noies il·luminades com grans arbres de Nadal, va ser especialment impactant l’actuació d’una contorsionista que, a part de sostenir tota una cristalleria com es pot apreciar a la imatge, podia crear la sensació, tan real com dolorosa només d’imaginar-la en el propi cos, que el seu tors i les seves cames funcionaven al seu lliure albir i no necessàriament en la mateixa direcció. I així, entre diàbolos llançats a grans alçades, apostes pel transport sostenible –sis noies en una sola bicicleta–, salts trepidants a través de cercles i altres mostres del millor circ acrobàtic xinès, passen dues hores d’un alt nivell artístic, en les quals només es troba a faltar que els grans pallassos xilens Los Caluga renovin una mica el seu repertori.