Cultura

Atresbandes explora el dret a ofendre

La programació que La Ruta 40 ha fet al Teatre Lliure s’acaba amb una estrena de la companyia Atresbandes, al costat de Bertrand Lesca & Nasi Voutsas: It don’t worry me. Des de demà fins diumenge aquesta peça explora el dret d’ofendre l’audiència, de trobar els límits de l’artista en expressar el que és políticament correcte, o no. De fet, els Atresbandes i el duet Bertrand & Voutsas es coneixen des del 2015 i han coincidit en festivals a Edimburg. S’han adonat que les percepcions teatrals difereixen molt entre Catalunya i Anglaterra.

En el fons a It don’t worry me, (manllevat de la cançó country del film Nashville) es reflexiona sobre quina ha de ser la responsabilitat de l’artista tot qüestionant que el seu discurs acabi sent moralitzador: se situa per sobre dels espectadors en exposar una tesi que han treballat i que ara exposen amb un to condescendent a la seva audiència. Mònica Almirall es pregunta si és correcte permetre el dret a ofendre o si això topa amb el dret a no ser ofesos. La peça arrenca amb dos presentadors que van analitzant tot allò que passa en escena. Buscant referents malaltissament, explorant un humor absurd i autoreferencial que trencarà la quarta paret de manera aparentment inesperada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Hermitage? Que se’l confitin a Madrid
L’APUNT

Hermitage? Que se’l confitin a Madrid

Una ànima recuperada

Barcelona
Víctor García de Gomar
DIRECTOR ARTÍSTIC DEL LICEU

“A l’òpera, li cal una revolució”

BARCELONA

La Macca en fa 20

Cassà de la Selva
TERESA ROSA AGUAYO
CREADORA TÈXTIL. LA GENERALITAT L’HA DISTINGIT AMB EL PREMI NACIONAL D’ARTESANIA 2019

“L’artesania és un concepte: treballar amb els materials i la gent propers”

barcelona
L’Iran i la dona, protagonistes

L’Iran i la dona, protagonistes

Girona

Entomòleg d’instants

Barcelona
Crítica
cinema

Un món enverinat

Dinou guardons

Barcelona