Cultura

L’APUNT

Equilibris i nous brots verds

Instants a l’esperança. El Tantarantana, que va transformar el suport a la producció anual de la sala alternativa en El Cicló de suport a joves companyies, insinua que, sense abandonar l’emergència, ja és hora de tornar a mirar les autories contemporànies europees. Ara arrenca amb una nova versió en castellà de Peggy Pickit ve el rostro de Dios, de Roland Schimelpfennig (que la Sala Beckett va descobrir a Catalunya emb un cicle el 2006) i dona suport a la producció de Germanes de Wadji Mouawad. Perquè no es pot oblidar de donar veu a l’autoria de casa, però cal també posar l’oïda al que es diu, es pensa i s’escriu més enllà. I arriben moments de l’encàrrec (a Albertt Mestres i Queralt Riera) com els de l’Escenari Brossa sobre Greta Thunberg i els Fridays for future. Brots verds, encara que continuï l’austeritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crònica

Orchestra Fire-riba

Girona

El detonador de la novel·la gràfica

Barcelona

Uns Gaudí paritaris

BARCELONA

Mentider meravellós

BARCELONA

De paràsits i Txernòbil

Girona

Una artèria de tradició

BARCELONA
Crítica
dansa

Memòria d’un temps fugit

ANTONIO GUILLÉN
DIRECTOR DE LA FÀBRICA D’ANÍS DEL MONO

“L’Anís del Mono és més que una beguda, s’ha fet un lloc a les llars”

badalona

La falta de finançament obliga les productores audiovisuals catalanes a treballar amb un peu a Madrid

barcelona