Cultura

Suu

CANTAUTORA

“Hi ha molt fantasma escrivint cançons”

Va irrompre a l’escena com a instagramera que penjava a les xarxes les seves cançons i, no gaire més tard, es va erigir en una de les revelacions musicals del 2018 amb el seu debut, Natural. Ara, Susana Ventura, Suu per al món de l’art, retorna amb Ventura (Halley Records), un disc produït per Carlos Sadness que estrenarà el 3 d’abril a l’Auditori de la Mercè de Girona dins el Festival Strenes i que el 25 d’aquell mateix mes portarà a la Sala Barts de Barcelona en el marc del Guitar BCN. Parlem amb Suu el dia, precisament, que compleix 20 anys.

En els segons discos, el públic espera d’un artista coses que no esperava en el primer...
Sí, i això és una merda, ja que, facis el que facis, decebràs algú. Però he gaudit més fent aquest disc que no pas el primer. Tinc més experiència, i sé més com funciona tot.
Sempre ha estat molt exposada a les xarxes. Ha rebut alguna mena de pressions?
Bé, sí que he rebut molts missatges en què em preguntaven, per exemple, quants temes faria en català o en què em demanaven si faria més cançons d’aquest estil rumba-reggae-pop com el que fan Txarango i Doctor Prats, que és el que va marcar el primer disc.
Se n’ha distanciat molt, d’aquest estil.
Ja hi ha molta gent a Catalunya que el fa, i provar coses noves sempre està bé. Quan vaig fer el primer disc, escoltava molt aquesta mena de grups. Però ara, en canvi, he escoltat molt Carlos Sadness, que és el productor del disc, i Nancys Rubias, que és el grup de petardeo del marit de l’Alaska. Han canviat molt, els meus gustos. I, de retruc, també el meu estil musical.
Què volia que reflectís, aquest nou lot de cançons?
Quotidianitat. Hi ha molt fantasma escrivint cançons. “Estoy enamorada, tu pelo...” A mi el que m’atrau és la veritat. Estic al llit, penso en algú i li escric un missatge de WhatsApp. M’agrada cantar coses amb què la gent es pugui veure reflectida fàcilment, una mica com fan Amaia, que ha fet un molt bon disc, i Carolina Durante.
Com va començar a escriure cançons?
Com una conya. La meva primera cançó va ser perquè, una vegada, vaig quedar amb un noi i, en comptes d’explicar a les meves amigues com havia anat la cita, els ho vaig explicar a través d’una cançó. Vaig començar a fer cançons per a tot. N’hi havia una, fa molts anys, que parlava, de fet, de la veïna de dalt, que caminava amb talons per casa. No m’hi vaig posar mai pensant “Ara seré cantautora!”.
Es va començar a posar a prova donant a conèixer les seves cançons a través d’Instagram. La condiciona?
Doncs tinc un munt de cançons que no estan acabades perquè no han tingut una bona rebuda a Instagram. Un cop ensenyo les cançons, he de confessar que em faig petita i em sento vulnerable. És un dels meus defectes.
Li ha canviat gaire la manera de veure el món de la música en aquests últims dos anys?
Sí. El món de la música des de fora és molt brillant, però, quan t’hi apropes, cada vegada brilla menys. I és una merda. Coincideixes amb gent als escenaris que idolatraves i que fan coses que no molen. I t’adones, també, de com d’efímeres poden ser les coses. És fàcil deixar-se arrossegar i creure que, si un dia toques davant 10.000 persones, continuarà sent així tota la vida. I no és així, és clar. Tot és molt breu, i per això cal gaudir-ho al moment.
El primer disc tenia quatre cançons en català. Aquest últim, només una.
El català és la meva llengua materna, però em fa sentir més exposada. Sento que en català explico coses massa íntimes, i això fa vertigen.
Una de les cançons, ‘Eres un temazo’, apel·la a l’amor propi. Qüestió generacional?
Sí. No sé on vaig llegir que la meva generació, la dels nascuts entre el 1995 i el 2005, és la més depressiva de la història. Hem estat sempre molt exposats a les xarxes i, quan ens trobem amb un comentari negatiu, ens afecta. És per això que, des de la meva generació, és molt necessari reivindicar l’amor propi i aprendre a estimar-nos tal com som, amb pèls o sense, i amb panxa o sense.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.