El riure abans de ‘Polònia’

A les generacions que han crescut amb l’humor de Polònia, i una mica abans Buenafuente i Alfonso Arús, poc els deuen sonar els noms de Cassen, Mary Santpere, el gran mestre Joan Capri, Dodó Escolà, que com La Trinca utilitzava les cançons per a la crítica i la paròdia, o de Santi Sans, mort ahir als 86 anys.

Amb totes les diferències que podem trobar entre ells, sí que podem dir que va ser la primera generació d’humoristes catalans multimèdia quan aquest concepte encara no existia. Van obrir un camí que ha influenciat tot l’humor català posterior. Van enregistrar discos, van fer espectacles teatrals, van participar en la primera embranzida de la televisió i van eixamplar, en un moment en què els límits de la crítica eren força estrets, la possibilitat de riure’s de tot allò quotidià i també d’allò que podia encetar la pell del poder i els seus acòlits.

Santi Sans, fill del barri barceloní de Gràcia, va morir a l’hospital de Mataró, on feia dies que estava ingressat. La capella ardent s’obrirà avui al tanatori de les Corts, a Barcelona.

Tot i que va començar com a actor, se’l recorda per les seves imitacions de personatges cèlebres com Dalí o el popular naturalista televisiu dels seixanta Rodríguez de la Fuente, i cantants com Julio Iglesias.

Amb Adolfo Marsillach va debutar professionalment el 1956 amb un petit paper en l’obra Acabats de casar, no molestar al teatre Windsor de Barcelona. També va actuar en teatres amb Fernando Fernán Gómez i Amparo Soler Leal, i després va tenir papers en el cinema, on va compartir plató amb Sara Montiel. Marsillach li va aconsellar especialitzar-se en l’humor: va actuar en teatres i sales de festa amb vedets com Bárbara Rey, Tania Doris, Norma Duval, La Maña i Christa Leem. A televisió va participar en el cèlebre Un, dos, tres, a Televisió Espanyola, i a Filiprim i Tres i l’astròleg, de TV3, on també va actuar en clau dramàtica a la telesèrie Laberint d’ombres.

En aquest registre va actuar al TNC a Solness, el constructor, de Henrik Ibsen, i al Teatre Lliure amb L’hort dels cirerers.