Cultura

El preludi feliç de la poesia

Els Amics de l’MDA exposen aquarel·les inèdites de Josep Sebastià Pons amb motiu de l’edició de l’obra completa

S’hi descobreix per primer cop a Catalunya l’obra plàstica del millor poeta del Rosselló

Si sortia a passejar pels encontorns d’Illa,i ho feia sovint i amb alegria al cor, Josep Sebastià Pons no es deixava mai els quaderns de dibuix. Assegut al peu de les oliveres o d’una sureda, mastegant potser una herba flairosa per fer memòria del parlar del Rosselló posant-se a la boca al mateix temps la veu i la terra, de sobte una papallona venia a aletejar a la branca del costat i deixava l’escriptura en suspens: en el miracle d’aquell pur instant, damunt el paper només podia prendre forma el dibuix fugaç d’una arna amb una simetria d’ulls a les ales. Els quaderns íntims del poeta rossellonès són plens d’apunts d’aquesta classe: una papallona, un pit-roig, una salamandra, unes granotes... A vegades, amb més intenció, s’enduia en les seves caminades pels Aspres la capsa d’aquarel·les per pintar una ermita abandonada, el Canigó nevat, un molí blanc o el castell de Corbera. Més d’un cop s’hi feia acompanyar pel seu gendre Enric Frère, que el copsaria dibuixant enmig d’una arbreda blava en un preciós gravat acolorit amb pastel, o per Aristides Maillol, que els visitava a l’estiu a Sureda, el poble on tenia casa una de les filles del poeta, Rafaela, amb Enric Frère. En les cartes als amics, a la família sobretot, no hi faltava mai l’apunt amorós, ben a la vora de les paraules, amb aquells colors seus tan esbandits, d’una transparència lluminosa, com de món per estrenar. Tothom li sabia l’afició i les aptituds, excepte nosaltres. Ha estat l’edició de la seva Obra catalana completa a la Ela Geminada, una obra colossal que culmina set anys de feina d’Eusebi Ayensa als arxius del poeta, que ha propiciat la primera exposició d’esbossos i pintures de Josep Sebastià Pons a Catalunya. Serà una ocasió única per endinsar-se en el món d’aquest escriptor tan proper i encara tan desconegut per a qui els dibuixos i les aquarel·les no eren el complement de la poesia, sinó el seu preludi, com afirma Ayensa: “El llenguatge gràfic presagia el llenguatge verbal.”

Josep Sebastià Pons. Pintor i poeta, de la qual han tingut cura el mateix Ayensa i Sebastià Frère, net d’Enric Frère, s’inaugura demà a la seu dels Amics del Museu d’Art de Girona (19 h), i aplega una selecció dels seus croquis i aquarel·les junt amb una mostra representativa de la complicitat amb Aristides Maillol, del qual hi ha alguns dels gravats que va fer per a l’edició de Concert d’été de Pons. L’exposició, que es podrà visitar fins al 29 de febrer, posa en relació l’obra plàstica amb la poesia en un miralleig que no ha calgut forçar en absolut, ja que tant en l’una com en l’altra hi afloren els mateixos paisatges, el mateix amor a les coses, la fascinació pels animalons. S’hi descobreix, doncs, el castell de Corbera, el priorat de Serrabona, Sant Ponç de Canadell, Sant Miquel de Llotes o una vela llatina lliscant pel mar de l’Estartit, però també unes magranes damunt la pisa casolana, el gat de la família cargolat damunt la cadira de balca, i el retrat de les filles, i fins el llapinot salvatge que va oferir-li un dia la Teresa d’en Julià, “encara humit de flaires del terrer, / i amb el regust del vi que el mullegava”. Al mateix escenari de l’exposició, es presentarà a Girona l’edició de l’obra completa, el 19 de febrer (19 h), dos dies després de la seva presentació a l’Ateneu de Figueres (dia 17, 20 h).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.