Arts escèniques

L’APUNT

Referents que no caduquen

El surrealisme sembla un corrent que estigui aliat amb una mena d’eterna joventut. Perquè si Salvador Dalí encara avui emociona i sorprèn amb una pintura fantasiosa, l’univers oníric de Boris Vian també captiva. La posada en escena que es pot veure a l’Espai Lliure apel·la a l’amor, quan es té la mort a prop. Té un posat més existencialista però no deixa de regnar el somni adolescent (que tota persona adulta porta dins). Al costat Steven Berkoff fa una anàlisi cínica de l’amor adult i burgès a Decadència al Teatre Akadèmia. Berkoff ensenya un amor buit, aparentment culte i pedant, però que no sap aferrar-se als motius essencials de la vida. Per a Berkoff, tot patina i res és veritable. Per a Vian, l’amor és l’escuma de la vida, sempre vibra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona