Cultura

L’APUNT

Referents que no caduquen

El surrealisme sembla un corrent que estigui aliat amb una mena d’eterna joventut. Perquè si Salvador Dalí encara avui emociona i sorprèn amb una pintura fantasiosa, l’univers oníric de Boris Vian també captiva. La posada en escena que es pot veure a l’Espai Lliure apel·la a l’amor, quan es té la mort a prop. Té un posat més existencialista però no deixa de regnar el somni adolescent (que tota persona adulta porta dins). Al costat Steven Berkoff fa una anàlisi cínica de l’amor adult i burgès a Decadència al Teatre Akadèmia. Berkoff ensenya un amor buit, aparentment culte i pedant, però que no sap aferrar-se als motius essencials de la vida. Per a Berkoff, tot patina i res és veritable. Per a Vian, l’amor és l’escuma de la vida, sempre vibra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.