Bromera destapa el seu pòquer
Satisfet es mostrava Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera, pel pòquer de novetats de novel·la que presenten per aquest Sant Jordi. En el marc del restaurant Semproniana, amb la incansable Ada Parellada preparant-ho tot per a la roda de premsa, els de Bromera es mostraven ufanosos de les novel·les de la important cita anual. El plat fort el protagonitza la novel·la pòstuma d’Isabel-Clara Simó, El teu gust, un repte humà i professional per a l’editorial, que l’editor va definir com una obra sobre l’amor, el sexe, l’art, la cultura i, en definitiva, sobre les passions que mouen les persones. El vitalisme de la narradora alcoiana va durar fins a l’últim moment: “Ens la va oferir durant el darrer estiu.” I hi afegia que, “sense ser autobiogràfica, té molt d’autobiogràfica i és una gran novel·la d’amor. L’amor aquí explica la mort d’una manera desbordant i desbordada.” La novel·la pòstuma d’Isabel-Clara Simó serà a les llibreries a partir del 9 de març.
A banda de les col·leccions d’assaig, de poesia i de teatre –que tenen les seves pròpies vies, segons va dir López-Pampló–, la novel·la concentra l’interès del segell, tant a València, on venen més els autors d’allà, com a Catalunya, on funcionen més les traduccions. Acompanyaven López-Pampló dos autors destacats: el valencià Vicent Usó i la catalana Anna Maria Villalonga, de qui publicarem entrevista.
Usó va presentar ahir a la tarda No sabràs el teu nom, guardonada amb el premi Ciutat d’Alzira. L’autor indaga sobre la identitat individual i col·lectiva, i alhora recorre el camí que va del testimoni a la ficció per abordar literàriament un dels temes més dolorosos sobre el robatori organitzat de criatures acabades de néixer, un episodi que va de la postguerra fins als anys noranta i protagonitzat per gent vinculada a l’Església catòlica i als professionals, que donaven les criatures per mortes abans de servir-les en adopció. També traumàtica és la nova novel·la de Villalonga, Els dits dels arbres, un joc que combina la dolçor amb una acidesa que ens fa estremir i que fa visible la malaltia mental sense pudor, amb un toc irònic i amb els elements de novel·la negra que domina l’autora. I també negra és la traducció internacional d’Hervé Le Corre, Sota les flames, un relat fosc i angoixant que retrata els darrers dies de la Comuna de París.
