Cultura

Dones, ombres i herbaris

Can Mario descobreix la introspecció fotogràfica d’Andrea Torres Balaguer a ‘Inside the Unknown’

L’any 2014, Andrea Torres Balaguer (Barcelona, 1990) va ser finalista del Premi de Fotografia convocat per la Fundació Vila Casas amb Étienne, una imatge, com d’altres de la mateixa sèrie, en què el rostre de la model, interrompent bruscament el seu estatus de sofisticació i elegància, era negat d’un vertiginós cop de brotxa. La peça, que va ingressar a la col·lecció de la institució convocant del premi, és la llavor de la completa exposició que ara es dedica a la jove artista al museu de Can Mario de Palafrugell. Inside the Unknown, que s’inaugura demà (19.30 h), reuneix una quarantena d’obres datades entre el 2013 i aquest mateix 2020 que formen part de les sèries més representatives d’Andrea Torres, des d’Hypnagogia fins a Eclipses, la més recent i encara en curs de maduració. Tot i l’evolució que posa de manifest la visió conjunta dels seus treballs, hi predominen l’exploració de la feminitat i la naturalesa a través d’imatges d’una intensa càrrega poètica en què la presència de la dona, sòbria, elegant i vagament somiosa, tendeix cada cop més a l’anonimat i la introspecció.

Si en les fotografies de la primera sèrie incidia en un llenguatge en blanc i negre transitat per ombres masculines, unes escenes entre la vetlla i el son, a Mesmerize (2014-2015) ja simplifica les composicions per centrar-les en el cos de la dona, que a Hivernacle (2019-2020) acaba confonent-se amb la natura fins a identificar cada model amb una planta, com un herbari simbòlic d’emocions. En els seus últims treballs, l’artista reprèn l’esborrament del rostre, però ara per mitjà del collage i fent servir el seu propi cos, que mig oculta per apuntar a allò que té d’infranquejable.

La programació de la Fundació Vila Casas a Can Mario la formen dues exposicions més que també es podran veure fins al 14 de juny. Per una banda, Rotacions, de l’escultor Mariano Andrés Vilella (Saragossa, 1930), que indaga els límits i les possibilitats del marbre, el travertí o el basalt, palpant i polint cada bloc de pedra fins a extreure’n la màxima plasticitat. La proposta, comissariada per Àlex Susanna, s’organitza en diverses sèries que inviten a la rodonesa, l’oval, la fusió i la suavitat. Finalment, l’exposició Dins i fora. La condició humana, homenatja Carles Arqués i Tost (Barcelona, 1950-1992) arran de la donació d’una desena d’obres de la família a la fundació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Coronavirus

Suspès el concert de Manel a les Festes de la Tardor de Lleida per un positiu de Covid-19 a l’entorn de la banda

Lleida

Tarragona viu un moment històric amb el ball de l’àliga i el lleó a la catedral

tarragona

La història és un vendaval

Girona
La crònica

Final d’etapa

Girona

Els 850.000 oblidats

BARCELONA

Dillon, seduït pel so cubà

Sant Sebastià
ALBERT VILLARÓ
Escriptor. Publica "La companyia nòrdica" (Columna)

“L’escriptura ha de ser un procés de descobriment”

Girona

La cultura ja és essencial, ara ja només falta el 2% del pressupost

cinema

Najwa Nimri, Oriol Tarragó i Paco Plaza, guardonats