Delirant Dalí

€Carles Pedragosa es destapa, finalment. La bruixa de la tramuntana és la pròxima visita de Marc Rosich i Jordi Andújar (La noia del futur i Renard, o el Llibre de les bèsties) al teatre familiar musical. Han agafat l’espina del llibre de Miquel Berga dels gats empipats per la tramuntana i hi han afegit el desarrollismo dels anys seixanta, Salvador Dalí i tota la perruqueria i divertida caspa surrealista que han sabut trobar. El musical s’estrenarà al Lliure de Gràcia dissabte (les sessions escolars començaran a partir de dijous). Contrasta molt amb les propostes de teatre familiar (que han esclatat la trama i els personatges per rendir-se a la imatge més abstracta) que aquest any ha encetat el nou equip del Lliure. Però el director Juan Carlos Martel va ser qui va agafar el projecte de Bitò de la taula de Lluís Pasqual i hi va donar viabilitat.

Divendres al matí anaven tard respecte la seva planificació prevista perquè es va haver d’instal·lar el ciclorama. Ara, tenen l’escenari muntat per rodar el muntatge i presentar-lo ben tensat i mesurat per a l’estrena d’aquest dissabte. El text del llibre editat el 2014 per El Vaixell de Vapor omplia només una plana de text. Ara, agafant aquella idea l’han fet créixer fins a una hora llarga d’espectacle. La música, original d’en Pedragosa, ha sorgit de les cuines més variades. Des de la sardana i a les cançons enganxifoses eurovisives.

Pedragosa, autor d’ambients musicals tan diferents com L’empestat (2016), L’ànec salvatge (Premi de la Crítica 2017 a l’espectacle), Nadales (2018), Europa Bull (2019), ha anat despuntant la seva dot d’excèntric. Com comenta Rosich, “tots volíem que pugés a escena aquell joc que feia a casa nostra”. Aquests dies està fent de veritable artista multifacètic acabant de remasteritzar totes les pistes per a les dotze cançons que apareixen al musical i també agafant seguretat amb el seu particular viatge. Perquè la versió carregada d’excessos voluntàriament el porta a fer un divertit fregolisme passant per quasi tots els papers de l’auca. És l’alcalde que pacta amb la bruixa una estratègia per arrasar les casetes dels pescadors, per fer fora els habitants i el mateix Dalí i així poder edificar una Marbella catalana en plena Costa Brava. Però Pedragosa també fa dels veïns que proven d’ajudar als gats (els únics que, des dels terrats, han anat descobrint el perill de l’aliança entre la bruixa i l’alcalde panxacontent).

Renard o el llibre de les bèsties (Premi de la Crítica a espectacles familiars 2016) va ser una peça amb música de Clara Peya que no va fer gira pel cost de l’actuació. Ara, amb aquesta proposta, han renunciat a la música en directe (puntualment, Pedragosa toca l’acordió, per exemple i també hi sonarà un saxo) i l’escenografia efectista és molt més f’acil de transportar per fer més viable la gira. Aquest serà el repte, un cop hagin convençut l’audiència del Lliure. S’estaran a l’escenari de Gràcia fins al 15 de març. Completen el repartiment Clara Moraleda, Maria Santallúsia i Toni Viñals, actors de molta trajectòria en el circuït.

La peripècia és clau per avançar la trama. De fet, aclareix Rosich, com a Renard, “el text va a buscar la següent cançó”. No se n’amaga. És el musical pop en què, amb tota la ironia i el despropòsit possible, construeixen una trama que ha de divertir tant pares com fills: riuen en el mateix moment però per raons diverses, perquè hi ha diferents capes de lectura. Pedragosa s’encalla amb els guanys de la peixatera. No hi ha manera que arribi vestit com al jugador de cartes del casino. Cap problema, els gats s’empesquen un diàleg improvisat (que esdevé text ferm en pocs segons: “Doncs, casi que ens n’anem cap al casino, no?”). Delira tant o més que Dalí.