Lilly Reich, adeu a l’oblit

El pavelló Mies van der Rohe de Barcelona té un nom fals. Més que fals, incomplet. S’hauria de dir Mies van der Rohe Reich. Mies van der Rohe és el nom d’un home, geni indiscutible; Reich és el nom d’una dona ignorada com a coautora d’aquesta obra mestra fundacional de l’arquitectura moderna. Van treballar en equip, però la història s’ha escrit sense tenir-ho en compte.

I no és només que s’hagi prescindit del nom de Lilly Reich en llibres i exposicions sobre l’icònic edifici de l’Exposició Internacional del 1929. També ha estat desatès l’ingent treball que va fer com a directora artística en els vuit pavellons noucentistes de l’esplanada de Montjuïc per a les més de 300 empreses alemanyes que van presentar els seus productes. “El pavelló Mies és la punta de l’iceberg de tot el que van fer Mies i Reich a Barcelona, però només ha transcendit el pavelló, i ell, Mies”, sosté Laura Martínez de Guereñu, guanyadora de la primera edició de la beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura promoguda per la Fundació Mies.

El seu nom i el seu llegat discriminats han estat rehabilitats gràcies a una recerca d’aquesta arquitecta basca que la Fundació Mies no volia que es quedés reclosa en l’àmbit de l’erudició sinó que es divulgués al gran públic. I amb aquesta voluntat expansiva ha agafat forma d’instal·lació, dins el mateix pavelló, que es pot visitar fins al 22 de març. És tan senzilla com efectiva. Ha consistit a fer una reproducció de dues vitrines que va dissenyar Reich per als 16.000 m² de mostres industrials. Són una còpia exacte, com ho és el mateix pavelló, que tampoc és l’original (va ser destruït el 1930), sinó una versió fidel del 1986.

Martínez de Guereñu i l’equip de la Fundació Mies han tingut un gran aliat per fer aquestes rèpliques: els plànols dels interiors dels palaus que la mateixa Reich va salvar de les bombes que van arrasar Berlín el 1945. Els va amagar en una granja. La seva darrera destinació va ser el Moma de Nova York. No és l’únic arxiu en el que ha pouat la investigadora per omplir les vitrines clòniques de documents històrics: cartes, fotografies (algunes inèdites) i films que proven que el pavelló Mies va ser una peça d’un projecte molt més gran que no hem sigut capaços ni de conèixer ni de reconèixer. “El pavelló Mies era un espai buit, de recepció, l’avantsala per fer després la visita als palaus dissenyats per Reich”, explica Martínez de Guereñu.

Dins una de les vitrines s’exhibeix la guia oficial de la presència alemanya a l’Exposició del 1929. Reich la va editar però el seu nom no hi surt. Gairebé un segle després, sí.