Mirador
Adeu a un savi
Com haurien dit els jueus medievals que tant i tan bé va estudiar, “Tingui la seva mansió al jardí de l’Edèn”
Aquest dimarts 22 de març ens va deixar de manera sobtada el nostre amic i company Jordi Casanovas. Jordi Casanovas Miró va néixer a Barcelona el 25 d’octubre del 1953. Era doctor en filologia semítica (secció hebreu i arameu) per la Universitat de Barcelona i especialista en epigrafia hebrea medieval; la seva tesi doctoral, amb el títol Las inscripciones funerarias hebraicas medievales de España, va ser publicada l’any 2004.
Molts el recordaran com a expert en aquest camp, on destacaven les seves intervencions en publicacions i conferències, però la seva saviesa es va aplicar també a altres temes, com l’estudi dels materials de pedra procedents dels edificis de caràcter religiós, conservats o desapareguts, de Barcelona (reflectit en el seu llibre El Museu de l’Acadèmia de Bones Lletres. Dades per a una història) i la protecció i el salvament de les obres d’art en el període de la Segona República i la Guerra Civil.
Altres també el recordaran com a tècnic del Museu Nacional d’Art de Catalunya, on treballava des de l’any 1991, primer a la Biblioteca de museus i després al departament de Registre de col·leccions. Va participar activament en el moviment i la reinstal·lació de les obres per a la reobertura del museu després d’anys de tancament. El seu coneixement sobre la formació de les col·leccions era insuperable. També era ben coneguda l’amenitat i erudició amb què ensenyava les reserves del museu tant a estudiosos com a persones que hi acudien amb interessos molts diversos: familiars d’artistes, de donants, públic no especialitzat procedent de tots els racons de Catalunya d’on venia tal obra o tal altra... A tots els acollia amb entusiasme i tots marxaven impressionats per les seves explicacions i la seva voluntat de servei. Sempre tenia temps per als col·legues d’altres museus i investigadors que venien a consultar documentació, per als estudiants en pràctiques, que tenien en ell un excel·lent mentor.
Per als companys del museu mai no faltava una paraula amable, alguna xocolatina o galeta per picar, un article de diari per compartir. Aquests darrers dies anava atrafegat recollint llibres i coses del seu despatx, algunes fotografies i bibelots (aquelles imatges del toro d’Osborne!) que havia anat acumulant al llarg dels anys, ja que justament aquesta setmana s’havia de jubilar. La forçosa quarantena ens va impedir celebrar la festa que li volíem oferir com a comiat de la seva vida laboral. En aquesta nova etapa, pensava dedicar més temps als seus estudis i a la família, especialment a la seva neta, el naixement de la qual, fa poc més d’un any, el va omplir de felicitat. No ha pogut ser. Tampoc ha pogut exercir de president de la Societat d’Estudis Hebraics de l’Institut d’Estudis Catalans, un càrrec per al qual va ser escollit fa només unes setmanes i del qual se sentia especialment orgullós.
En Jordi ens ha deixat. Com haurien dit els jueus medievals que tant i tan bé va estudiar, “Tingui la seva mansió al jardí de l’Edèn”.
(*) Cap de Registre i Exposicions del Museu Nacional d’Art de Catalunya
