Cultura

La realitat de la pandèmia amb ulls d’autor de ficció

Sis escriptors de ciència-ficció valoren, des d’aquesta òptica, la situació que vivim

Entre els referents que els evoca la pandèmia, tots citen el clàssic de Pedrolo ‘Mecanoscrit del segon origen’

La situació de pandèmia i el confinament global inèdit ens remeten a diverses novel·les de ciència-ficció. Amb tot, hi ha factors en què la realitat ha sorprès tothom. I no perquè la realitat superi la ficció, sinó, com diuen els savis per contradir el tòpic fals, perquè la realitat no ha de justificar ni fer versemblant el que està passant.

Sis autors de ciència-ficció –tots sis també d’altres gèneres– comenten què els ha sorprès i quins referents els vénen al cap.

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és un dels grans coneixedors i especialistes de ciència-ficció del nostre país. Com a autor ha publicat una vintena de títols. Carme Torras (Barcelona, 1956) és llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i un referent de la ciència-ficció en català amb temes científics. Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és professor de ciències, també expert en aquest gènere i autor de 25 títols. Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) escriptor, autor de dotze títols i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu especialitzat en gèneres fantàstics. Teresa Colom (la Seu d’Urgell, 1973) és poeta, però fa pocs mesos va debutar en novel·la amb Consciència, de trama futurista, molt ben rebuda. Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984), és una escriptora que ha estat molt ben valorada pel seu darrer recull de relats, Satèl·lits.

Antoni Munné-Jordà diu: “Els lectors de ciència-ficció tenim avantatge, perquè no ens ve de nou experimentar situacions de plagues universals, confinaments i viles desertes”. Però l’ha sorprès que “les primeres autoritats del Reyno i els seus esbirros no hagin ni sabut actualitzar les seves obsessions”. “No llegeixen”, sentencia.

Carme Torras té clares les trampes de la versemblança. “Vivim una distopia que, si l’haguéssim descrita en una novel·la, haurien dit que era poc versemblant i que, si de cas, caldria ambientar-la en un estat de decadència social i involució científica ben diferent de la societat evolucionada actual. Em sorprèn la poca previsió i la consegüent sensació d’improvisació constant.”

Jordi de Manuel també comenta el tema de la realitat i la ficció. “Sempre he pensat que la ficció ha de superar la realitat; si la realitat ha de superar el que escrivim, quin sentit té que hi hagi escriptors de gènere? El que estem vivint és un fenomen natural que ha passat més vegades al llarg de la història. La ciència-ficció no ens immunitza contra cap virus, però ens permet d’entendre millor la situació.”

Ricard Ruiz opina que “per als lectors habituals de ciència-ficció, especialment els aficionats als subgèneres distòpic i apocalíptic, tot el que estem vivint té un punt clar de déjà vu”. “Ho hem llegit mil cops. Tot i així, i malgrat la gravetat de tot plegat, em sorprenen les dificultats de la gent per assimilar el confinament. I no entenc que no es parli més de com pot arrasar aquesta pandèmia l’Àfrica o alguns països en vies de desenvolupament.”

“La pandèmia s’està donant en un món amb una capacitat de mobilitat impensable en altres èpoques i d’alt grau de destrucció i de contaminació del planeta, i això no és ciència-ficció. Més que sorprendre’m, m’espanta. Les retallades en sanitat es van originar amb la crisi financera del 2008, que va cap a encavalcar-se amb una altra crisi, sanitària i econòmica”, afirma Teresa Colom.

Finalment, Elisenda Solsona explica: “Tot va ser tan de cop, que vaig estar uns dies completament en xoc. Si no fos pel meu fill de dos anys, dubto si hagués tingut forces per sortir del llit. Em sentia sense cap mena de motivació. És com si, de cop, sense permís, hagués passat a ser un personatge, però, malauradament, sense cap mena de control de la trama.”

Alguns referents

Entre els molts referents literaris que els evoca aquesta situació, tots inclouen el clàssic català Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Però n’hi ha d’altres que citarem seguits: Diari de l’any de la pesta, de Daniel Defoe; La pesta escarlata, de Jack London; El reclam, d’Isaac Asimov; La carretera, de Cormac McCarthy; Soc llegenda, de Richard Matheson; El dia dels trífids, de John Wyndham; El camí de la pesta, de Daniel Closa; L’any de la plaga, de Marc Pastor; L’olor de la pluja, de Jordi de Manuel; Herba negra, de Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón; Guerra Mundial Z, de Max Brooks; La pesta, d’Albert Camus; la de Liu Cixin; Assaig sobre la ceguesa, de José Saramago, i obres de Stephen King.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ALTRES FESTIVALS

ALTRES FESTIVALS

Coratge i resiliència
MÚSICA

Coratge i resiliència

BARCELONA
Crítica
cinema

Chiara en plenitud

Incertesa en temps de descompte

BARCELONA
MUSEUS I GALERIES

Retrobament agraït i calmat amb l’art

barcelona

El Leopoldo Pomés més inèdit, a la Biennal Miserachs

Palafrugell
BIBLIOTEQUES

Les sales d’estudi, per fi obertes

barcelona
Un tast de...
‘Halley 2042’, d’Anna Carreras i Aubets Avançament editorial

El misteri del pis del costat

Van Morrison, Judit Neddermann, La Mala Rodríguez, Sopa de Cabra i Miki Nuñez actuaran aquests mesos arreu de la ciutat

Una oferta de 250 concerts en festivals de Barcelona

BARCELONA