Conviuran, sales i plataformes?

És cert que, en un moment en què les sales de cinema estan tancades, tot fa pensar que el futur del cinema es basarà en les plataformes. Les veus més apocalíptiques assenyalen que la crisi de la Covid-19 haurà estat la ferida mortal que portarà cap al tancament de les sales. Tot, però, és més relatiu i la situació és molt més complexa.

Cal tenir present que la crisi del coronavirus ha esclatat en un moment de deslocalització del cinema i de consolidació de les plataformes en línia. És cert que el coronavirus ha fet pensar a les multinacionals d’Hollywood en la possibilitat de trencar amb la política de finestres d’exhibició que impedia la simultaneïtat entre sales i plataformes per anar cap a l’estrena simultània. Aquest fet, però, comporta una lluita interna entre el mercat multinacional, les empreses de distribució i les d’exhibició. Sobretot a Europa, on exhibició, distribució i producció no van juntes.

A Europa, actualment s’estima que es roden cap a 1.600 pel·lícules a l’any, moltes de les quals s’han pogut fer gràcies a certes polítiques de subvencions estatals i ajuts a produccions lligades a les cadenes de televisió. A Espanya, les subvencions venen determinades per una normativa que preveu que les pel·lícules han d’estrenar-se en sales, han de fer el 15% de despeses en promoció i no poden accedir a les plataformes fins 16 setmanes després de l’exhibició. En alguns països com França, aquestes polítiques proteccionistes són més fortes. Aquestes normatives varen ser fetes per promocionar el cinema a les sales i per protegir l’excepcionalitat cultural europea. Què passarà quan les multinacionals decideixin estrenar simultàniament a les plataformes i a les sales? Com afectarà el futur de l’exhibició? Per ara sembla que l’operació de migració cap a les plataformes és imminent, Hollywood vol treure els seus productes i, en lloc d’apostar per l’imperi Netflix, vol crear plataformes lligades als estudis. Un cas paradigmàtic és Disney, que ja té la plataforma Disney+, on ha apostat fort per Trolls 2 per tal de recuperar-se del fracàs d’Onward, la producció Pixar que ha fet figa internacionalment perquè s’ha estrenat, precisament, una setmana abans de la crisi sanitària.

Un altra qüestió clau que cal tenir en comte és l’acumulació de productes. Si, amb una previsió optimista, els cinemes obren el mes de juny, les distribuïdores es trobaran amb un estoc considerable que no sabran com estrenar i necessitaran la complicitat de les plataformes. Algunes distribuïdores ja han començat a fer anticipacions d’estrenes en línia. Matias et Maxime, de Xavier Dolan, va veure’s a Filmin només fa dos caps de setmana i va funcionar com un esdeveniment. En aquest canvi de paradigma, la qüestió clau és saber qui acabarà perdent la partida, si les sales o els productors. Tot fa pensar que qui pot perdre la batalla seran els grans múltiplex, perquè el públic jove o infantil que garantia l’existència del cinema comercial es quedarà a veure les estrenes a casa i no voldrà pagar entrada. En canvi, potser, hi pot haver una recuperació més ràpida del públic de sales especialitzades. És més fàcil, en aquest sentit, que sobrevisquin cinemes com el Verdi i els Renoir de Barcelona o el Truffaut de Girona, que els grans múltiplex. À suivre.