Un llibre de Jordi Rovira i l'artista Rosselló recordarà les estades de Lorca a Tarragona
L'any 1935 hi va estar almenys dues vegades: per les festes de Santa Tecla i, al novembre, a l'estrena de «La dama boba»
«No és una notícia desconeguda, la visita de Lorca a Tarragona, però, donada la seva importància, cal dignificar-ne el record i treure de l'oblit aquest episodi tarragoní de Lorca.» Així ho apunta l'historiador Jordi Rovira, que està investigant les estades (com a mínim dues) del poeta a la ciutat i que, conjuntament amb l'artista Josep Maria Rosselló, recollirà el seu treball en un llibre.
L'obra pren com a punt de partida l'entrevista que Lluís de Salvador (1893- 1975), va publicar al Diari de Tarragona el 12 de novembre del 1935. El periodista –aleshores director del diari– va tenir l'oportunitat de parlar amb l'escriptor entre bambolines, quan s'acabava d'estrenar al Teatre Saló Modern (situat a la rambla Nova de Tarragona) la peça teatral La dama boba, de Lope de Vega, en la seva adaptació moderna de García Lorca i amb interpretació a càrrec de la companyia de teatre Margarita Xirgu, amb la direcció de Cipriano Rivas Cherif. En aquesta entrevista, Lorca, més que parlar de l'espectacle teatral, hi recordava la seva estada anterior a la ciutat, durant les festes de Santa Tecla d'aquell mateix any. Diu que va venir a la ciutat sol, «sense dir res a ningú». L'article de Lluís de Salvador apunta: «Aquell dia García Lorca va captar espiritualment tots els matisos de la Tarragona antiga i moderna. Carrers, muralles, edificis, paisatges, temples, museus. I va captar, també, l'ambient de la festa major essencialment popular representada per les pompes religioses de la Seu, la típica processó i les notes folklòriques dels nans, els Xiquets de Tarragona, les gralles, el ball de bastons...» El poeta explica que va estar al cafè de La Unió. «Va voler asseure's al costat dels grallers, per tal d'interrogar-los, de descobrir-los l'ànima pròpia i l'ànima del seu art. La gralla i la tonada genuïna de la gralla van fascinar García Lorca», s'apunta en l'article.
Lorca també confessa al periodista que quan va comentar al músic Manuel de Falla la seva intenció de visitar Tarragona, aquest «li imposà gairebé l'obligació de visitar el Mèdol». I aleshores, el poeta «es felicità d'haver-lo obeït»: «Parla del Mèdol amb fervor. El qualifica d'escenari únic. I en evocar aquells xiprers estilitzats, ens fa la confidència de la seva especial devoció per la bellesa arquitectònica del xiprer», relata Lluís de Salvador en el seu article.
Rosselló i Rovira destaquen que Lorca segurament hauria visitat Tarragona almenys una altra vegada, ja que l'artista Salvador Dalí així ho havia reconegut: que havia acompanyat García Lorca en una estada a la ciutat.
Llibre d'artista
El llibre de Rosselló i Rovira, que es publicarà enguany i que s'emmarca en els actes de suport de la candidatura de Tarragona a Capital Europea de la Cultura el 2016, recollirà tots els material relacionat amb les estades del poeta andalús a Tarragona. Serà, segons Rosselló, «un llibre d'artista», que inclourà fotografies d'època i modernes. Amb pròleg del poeta i escriptor Luis Antonio de Villena, l'obra també s'acompanyarà amb un disc que reproduirà el recital amb poemes de Lorca recitats pel mateix Rosselló, que va ser enregistrat als anys vuitanta a uns estudis de Barcelona, amb l'acompanyament musical de Charles Miles. Ara, en la nova versió, la música serà interpretada per Xavier Pié, John Style i Quim Solé.
Per Rosselló i Rovira, la publicació del llibre hauria de ser només un primer pas per treure de l'oblit la relació de Lorca amb la ciutat. Rosselló ja pensa a proposar la instal·lació d'una escultura al carrer en record del poeta.
Lorca explica que va escriure la tesi doctoral sobre Poblet
En l'entrevista que Lluís de Salvador va fer el novembre del 1935 a García Lorca, l'escriptor va anunciar un fet curiós i inèdit: que va escriure la tesi doctoral sobre el monestir de Poblet. «El coneix pam a pam. Però no coneix l'estat actual del monestir», relata De Salvador. Actualment, d'aquesta tesi doctoral, no se'n té coneixement: «És una obra desconeguda i no se'n té constància», apunten els dos autors del nou llibre sobre Lorca, Jordi Rovira i Josep Maria Rosselló, que afegeixen que aquest treball «es podria trobar entre les obres que es van perdre quan van fer els registres a la seva casa de Granada». Però, ara per ara, es considera «una obra perduda o bé no realitzada, podria ser que la tingués en el pensament però no l'hagués acabat de materialitzar». Aquest possible estudi de Lorca sobre el monestir cistercenc és una escletxa en la investigació sobre García Lorca que queda oberta.
