Cultura

LA CRÒNICA

El primer bolo d’una nova era

Clarence Bekker va oferir ahir al Jamboree el primer concert amb públic post-Covid-19

Clarence Bekker, Arecio Smith, Charlie Cuevas, Francisco Guisado Rubioi, vingut expressament en avió des de Galícia, Carlos López. Podran explicar als nets que, ahir, van protagonitzar, al Jamboree de la plaça Reial de Barcelona, el primer concert a l’Estat d’ençà de l’inici, fa ja dos mesos i mig, de la crisi del coronavirus. El van fer, com és habitual al Jamboree –que enguany ha vist frustrats els actes de celebració del seu 60è aniversari–, en dos passis i enmig d’unes circumstàncies insòlites que marcaran, almenys durant unes quantes setmanes, l’experiència de la música en directe a Catalunya: trenta persones, únicament, de públic; gel desinfectant; distància de metre i mig entre cadires; tothom (menys Bekker, el cantant) amb màscares; i cap moviment a la barra, tot i que, escales amunt, a les terrasses de la plaça Reial, ves per on, s’hi anava servint una cervesa rere l’altra.

Hi han actuat, al Jamboree, grans figures com Chet Baker, Ornette Coleman, Art Farmer, Ellis Marsalis, Tete Montoliu i Stéphane Grappelli, però poques vegades, per no dir mai, hi havia hagut tanta premsa com ahir. Néstor Lozano, responsable de comunicació del local, comentava que els 20 euros que valia l’entrada, més que per a un concert, eren per a una teràpia. I, en certa manera, això és el que es va viure a la històrica cava. Trenta persones –la majoria, parelles al voltant de la trentena– retrobant-se amb la màgia dels directes i un músic, Clarence Bekker, holandès establert a Barcelona, i tot un símbol de la sala en l’última dècada, que va tocar una hora en lloc de l’hora i mitja habitual (“és que... ara hauran de netejara la sala!”, va esgrimir) i que es va emocionar quan va dedicar Hallelujah, de Leonard Cohen, a Malik Coumba Samb, mestre dels talking drums amb qui Bekker havia tocat sovint al Jamboree i que, aquests dies, ha estat víctima del coronavirus.

El cantant, però, no va deixar ni un moment d’animar els espectadors, demanant que ballessin “tot mantenint les distàncies” (cosa que van fer, al final, amb una versió del Maniac, de Michael Sembello), reconvertint Hit The Road Jack, de Ray Charles, en una improvisada i juganera Hey Corona Jack, o adaptant amb gran entusiasme Land of 1.000 Dances, de Wilson Pickett, i Try a Little Tenderness, d’Otis Redding. “Després d’onze setmanes tancats a casa, ja no podíem més... estem a tope!”, va etzibar. Bekker tornarà avui al Jamboree i demà hi actuarà la cantant de hip-hop Kween Cortés. A la taula de so, en tots els bolos, ni més ni menys que Joan Mas, propietari de Moog i Tarantos a més del Jamboree, ja que tot el seu equip, format per una vuitantena de persones, està afectat per un ERTO.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ALTRES FESTIVALS

ALTRES FESTIVALS

Coratge i resiliència
MÚSICA

Coratge i resiliència

BARCELONA
Crítica
cinema

Chiara en plenitud

Incertesa en temps de descompte

BARCELONA
MUSEUS I GALERIES

Retrobament agraït i calmat amb l’art

barcelona

El Leopoldo Pomés més inèdit, a la Biennal Miserachs

Palafrugell
BIBLIOTEQUES

Les sales d’estudi, per fi obertes

barcelona
Un tast de...
‘Halley 2042’, d’Anna Carreras i Aubets Avançament editorial

El misteri del pis del costat

Van Morrison, Judit Neddermann, La Mala Rodríguez, Sopa de Cabra i Miki Nuñez actuaran aquests mesos arreu de la ciutat

Una oferta de 250 concerts en festivals de Barcelona

BARCELONA