Una escapatòria a tres bandes

La sueca Camilla Läckberg (1974) és l’autora escandinava de novel·la negra més famosa actualment. Ha publicat algun llibre de relats i de cuina i algun conte infantil, però el seu èxit parteix de la sèrie policíaca de fins ara deu novel·les ambientades a la seva localitat natal, Fjällbacka. Ha venut més de 26 milions d’exemplars en 25 idiomes i a 60 països.

En català, gairebé tota la seva obra l’ha publicada Amsterdam, que ara presenta Dones que no perdonen, amb traducció de Marc Delgado (en castellà, a Planeta, amb traducció de Claudia Conde). És una novel·la independent de cap sèrie. Tres dones, sotmeses de diferent manera i grau per les seves parelles masculines, uneixen forces per canviar la situació.

Els darrers anys, Läckberg ha pres consciència del seu poder mediàtic i ha decidit assumir la responsabilitat i anar més enllà d’una trama policíaca per donar suport a valors relacionats amb els drets de les dones. “Són els valors i l’ètica que tinc des de la meva infantesa, encara que amb l’edat m’he sentit cada vegada més segura de mi mateixa i de com expressar les meves opinions. Quan vaig ser mare, vaig comprendre realment la bellesa i la importància de la sororitat. Estic molt menys preocupada pel que pensen els altres de mi”, afirma.

En aquests temps de confinament, milers de dones de tot el món han estat (i encara estan) empresonades amb el seu torturador. Les novel·les de Läckberg, amb protagonistes fortes, les poden ajudar? “Així ho espero! La força que es pot obtenir de la literatura és fantàstica, però la vida és molt més complicada. La càrrega d’aquest greu conflicte social no l’haurien de dur només les dones. Els homes que peguen, assetgen i torturen dones són abominables, i la societat s’ho hauria de prendre molt seriosament. No hem de fer callar les dones, sinó escoltar-les. I això encara està molt estigmatitzat.”

La trama és dinàmica, alternant capítols encapçalats pel nom d’una de les protagonistes –Birgitta, Ingrid i Victoria–, i es basa en un pacte similar al d’Estranys en un tren, de Patricia Highsmith. Quan es coneixen i es confessen, decideixen elaborar un pla perquè cadascuna n’alliberi una altra. La unió fa la força. Encara més si s’optimitzen els recursos. “La trama se’m va fer encara més interessant amb la dinàmica de tres dones, i el tres és un número mitològic amb molt de significat simbòlic”, assegura.

Tot plegat fa pensar que li ha sortit de tirada, perquè és una obra breu i d’estructura senzilla. “La creativitat sempre m’ha vingut de manera natural; tinc idees per a històries gairebé cada dia. El difícil és desenvolupar els personatges i la trama com toca. Però sí, amb la història de Dones que no perdonen em vaig divertir tant escrivint-la que em va sortir tota seguida.”

L’any passat, va ser a Barcelona per presentar La gàbia d’or, que en principi era independent però ja té un segon títol. Tot el que toca Läckberg ho converteix en sèrie d’èxit. “Crec que aquesta sí que serà una novel·la autònoma, sense continuació. Tanmateix, m’agrada el format més curt, i el penso continuar explorant.”

En l’anterior visita, va comentar que, per als suecs, Barcelona és el nou París, pel que fa a escapades romàntiques. Encara ho pensa. “M’encanta Barcelona! És perfecta per gaudir de bon menjar i bon vi i un parell de còctels en companyia d’amics, xerrant a una terrassa o a la vora del mar.”