Capdevila s'endinsa en la novel·la negra a partir d'un succés real
L'any 2005 apareix una prostituta assassinada a l'eix transversal, a Sant Sadurní d'Osormort (Osona). La policia descobreix més tard que un tatuatge que lluïa la noia (dues figures mig nues i abraçades) coincideix amb el d'un altre cadàver d'un crim ocorregut a Darnius (Alt Empordà) el 2003. Llorenç Capdevila parteix d'aquest cas real –i cita textualment la notícia d'El Punt del 25 d'agost de 2005 titulada Dos crims i un tatuatge– per construir la novel·la Sota la pell (Proa). «Tenia ganes d'escriure sobre el present i desmarcar-me de l'etiqueta de la novel·la històrica», comenta l'autor, que darrerament havia publicat O rei o res! i Ànima de llop (premi El Lector de l'Odissea, 2004), ambientades en l'edat mitjana, una biografia novel·lada sobre Serrallonga i la novel·la juvenil El secret del bandoler (premi Gran Angular, 2007).
En aquest cas fa un gir cap al gènere negre, aprofitant un cas real com a detonant, tot i que després porta la trama al seu terreny. «L'objectiu principal no és el morbo sinó retratar, dos personatges i l'infern que viuen», aclareix. Els protagonista és el Pau, un escriptor en crisi, que s'acaba de separar i viu una etapa depressiva. Coneix una jove prostituta polonesa, la Paula, que l'enlluerna, però la seva mort violenta poc després el trastoca i decideix investigar-ne els orígens, cosa que l'abocarà al món sòrdid de les màfies. «Tota literatura de ficció parteix de fets reals», opina Capdevila, que es desmarca del personatge de l'escriptor que se cita a ell mateix a la novel·la, quan aquest llegeix un article que parla d'«un d'aquests escriptors que porten penjada durant anys i panys l'etiqueta de jove perquè, tot i ser prop de la quarantena, la seva carrera no acaba d'arrencar». «És una caricatura de mi mateix!», riu.
