Cultura

MARIA GARGANTÉ

HISTORIADORA DE L’ART I PROFESSORA DE LA FACULTAT ANTONI GAUDÍ I DE LA UAB

“Les festes populars formen part de l’ADN de les ciutats”

Forma part del comitè científic organitzador dels actes de celebració del 700 aniversari de la processó de Corpus de Barcelona, impulsats per la catedral de Barcelona

La processió de Corpus de Barcelona compleix 700 anys. Com es té constància d’aquest aniversari?
És un fet documentat que situa aquesta celebració com una de les primeres de les quals es té constància a Europa. La festa de Corpus té el seu origen el 1264 però no serà fins al 1317 que s’instituiran tradicions com l’octava de Corpus o la processó. A Barcelona, tres anys després ja hi ha processó, en un primer moment a l’interior de la catedral però sabem que poc després, el 1322, es feia pels carrers de la ciutat perquè hi ha crides a fer enramades.
Aquest any la pandèmia obliga a tornar als orígens?
Sí, la processó s’haurà de fer a l’interior de la catedral, però trobar-nos amb aquesta crisi ha aguditzat l’enginy de totes les entitats participants i tenim una programació de Corpus en confinament amb 44 activitats, moltes concentrades entre dijous, 11 de juny, i el 14 de juny. Unes vint-i-cinc entitats hi participen i inclouen la realització de catifes virtuals, exposicions, la presentació d’un llibre i la realització d’unes càpsules en format televisiu on diferents experts expliquen aspectes relacionats amb la festa del Corpus. Hi haurà actes durant tot un any.
La previsió és que part de l’aniversari es pugui desconfinar?
Sí. Hi ha prevista una exposició, un cicle de conferències a partir de la tardor, i esperem que es vagi normalitzant la celebració.
Què té d’especial la celebració del Corpus a Barcelona?
A part de la seva antiguitat, durant molts segles el Corpus va ser la festa per excel·lència de la ciutat. D’entrada, era una festa religiosa d’exaltació de l’eucaristia, però acaba sent una gran festa cívica amb implicació de tots els agents de la ciutat. La societat es mostrava com en un gran aparador el dia de la processó. Molts elements de festa major com ara els gegants, el bestiari i tots els entremesos es consoliden amb el Corpus.
La processó té també elements patrimonials.
La custòdia, que encara surt i data de mitjan segle XV, era l’element central de la processó i constituïa una joia patrimonial. La processó de Barcelona té la singularitat de conservar la custòdia medieval que surt acompanyada del tron del rei Martí, un element civil.
Una de les tradicions més popular és l’ou com balla. Quins són els orígens?
És una tradició genuïnament catalana, un element amb un component molt màgic, lúdic i d’un origen molt incert. Hi ha diferents teories que anirien des d’un origen en els brolladors àrabs o una al·legoria pagana a la fertilitat. També es considera que podria haver estat una distracció dels nobles barcelonins per esperar el pas de la processó o una al·legoria a la mateixa eucaristia. Està documentada per primer cop al segle XV.
La processó s’integra aquest any en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Què representa aquest reconeixement?
Valora el caràcter pioner que va tenir la celebració a Barcelona, que va marcar un patró del Corpus en altres llocs de la corona catalanoaragonesa.
La Barcelona de fa 700 anys té poc a veure amb l’actual. La celebració del Corpus ha evolucionat de la mateixa manera?
La documentació ens ajuda a entendre l’evolució. És significatiu que durant els primers anys el recorregut que es feia era marcadament religiós, però anys després es comença a passar per la plaça de Sant Jaume. Això vol dir que hi ha una implicació de l’estament civil de la ciutat. La presència d’elements com el bestiari i els gegants es va anar diluint a mesura que avançava l’època moderna, fins al punt que a final del segle XVIII el rei Carles III emet una cèdula que prohibeix que gegants i bestiari puguin ballar a l’interior dels temples. L’any 1992 es recupera la participació d’aquests elements festius. Abans, el franquisme havia imposat els seus codis i l’havia convertit en un aparador d’exaltació del règim.
Hi ha constància d’epidèmies o altres calamitats que hagin alterat la celebració del Corpus?
Normalment durant les epidèmies no es deixaven de fer perquè eren manifestacions que servien per demanar la fi de la pesta o pluges en cas de sequera. Sí que sabem que la processó s’havia alterat per conflictes bèl·lics. El 1640, amb la guerra dels Segadors, la processó de Corpus es va acabar celebrant al mes de novembre, i també la guerra del Francès la va alterar.
Actualment quin sentit té la celebració del Corpus?
No deixa de ser una celebració de caràcter religiós, però també una celebració ciutadana per la implicació d’entitats vinculades a la cultura popular. Les festes populars en qualsevol cas, tinguin l’origen que tinguin, formen part de l’ADN de les ciutats i les festes religioses han marcat el calendari festiu des de temps immemorials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Música medieval, a Sant Pere de Ripoll

Ripoll
PILAR RAHOLA
PERIODISTA I ESCRIPTORA

“He fet una novel·la sobre la supervivència”

BARCELONA

Erentxun, un basc a Lloret

lloret de mar

FestiSurf Costa Brava no es rendeix

platja d’aro

Aquell cactus florit

barcelona
Un tast de...
‘A soles’, de Sílvia Congost

Fer i tancar el procés de dol

Els nous clàssics

Barcelona

Obres al camí de ronda de la ciutadella de Roses

Roses
Neix el festival de creació radical, Errant

Neix el festival de creació radical, Errant

Barcelona