La Girona de la 3 i 5

El galerista Antoni Niebla (Tetuan, 1943), traspassat el 10 de juny, ens porta inevitablement el record de la galeria 3 i 5 de Girona. L’emblemàtic espai, situat al carrer Oliva i Prat, va servir a Niebla per iniciar-se en el galerisme i per desplegar un imaginari artístic que, a finals del 1975, sacsejaria la ciutat de Girona amb un programa d’exposicions avantguardistes i de gran qualitat. La mítica 3 i 5 va obrir les portes, el dia de Santa Llúcia de 1975, amb una mostra de Berrocal, un autèntic analista de l’escultura internacional. Aquesta exposició inaugural va marcar la pauta de la galeria que, al llarg de la seva trajectòria, va fer sempre una decidida aposta per les primeres firmes de l’art d’avantguarda. Per la galeria de l’antic carrer Cervantes hi van desfilar artistes com Keith Patterson, Assumpció Raventós, Tharrats, Guinovart, Boix, Royo, Dalí, Miró, Picasso, Saura, Tàpies, Zobel, Niebla, Ansesa, Montse Costa, etc. Arran de l’exposició de Zobel, per exemple, es va concretar la presència d’una obra de la gironina Montserrat Costa en el Museu d’Art Abstracte de Conca, del qual Zobel era el director i fundador. La galeria 3 i 5 va tenir, doncs, un importantíssim paper en la difusió de la plàstica gironina d’aquell moment i també en la divulgació de l’art, organitzant xerrades sobre els camins que porten a l’art. Així, a principis del 1977, Albert Ràfols Casamada va oferir una conferència sobre els Nous mitjans dins de l’art en la qual va exposar els nous aspectes tècnics dels quals es val l’artista a l’hora d’expressar el seu entorn, les seves idees i la seva fantasia. La galeria 3 i 5 va jugar un gran paper en la Girona de finals dels anys 70, ja que inicia una política de divulgació en un context difícil, amb un precari mercat d’art modern i molt desconeixement del tema. A partir dels 80, la ciutat de Girona viu una autèntica època d’entusiasme, amb una professionalització del sector artístic i l’organització d’un bon nombre d’exposicions. La galeria 3 i 5 continuarà amb un ambiciós programa expositiu que es perllongarà fins a l’any 1986. Durant aquests anys, Girona viu l’obertura d’importants espais d’art com la galeria El Claustre, l’única que encara ofereix actualment un ampli i interessant programa d’exposicions, la galeria Fòrum, la Sebastià Jané, el centre d’art contemporani Espais, ExpoArt, la Cast Galery... En aquesta eclosió d’espais expositius, d’altres sales més veteranes com la Sant Jordi, el Palau de Caramany, la Cúndaro, la Fontana d’Or, les Sales Municipals de la Rambla... consoliden la seva trajectòria contribuint a un ambient cultural veritablement esplendorós. En aquest repàs, no ens podem pas oblidar de la mítica galeria del carrer Nou del Teatre dedicada únicament a la fotografia, la Spectrum Canon, que omplia la carència que hi havia d’aquest tipus de sales. Inaugurada l’any 1980, va portar a Girona exposicions de gran nivell com la de Dorothea Lange, la gran fotògrafa de la depressió americana, i d’altres figures com F. Fontana, F. Freixa, Centelles...

Sap greu que tot això s’hagi perdut i sigui ja història de la ciutat. L’ambient cultural a Girona està molt apagat. Com escrivia, fa pocs dies, Enric Ansesa en el seu perfil de Twitter: “Girona està en un moment que li cal una tempesta d’idees.” Segur que sí!