Música

Alternatives i molta imaginació per adaptar-se a la nova realitat

Les orquestres s’estan adaptant amb rapidesa a la nova realitat d’unes festes majors amb el ball restringit, per exemple substituint el programa habitual de concert i sessió de ball per dos concerts amb repertoris diferents, sempre amb el públic assegut. A més, tant en el món de les festes majors com en els festivals i cicles de tota mena que proliferen arreu del país, es nota un canvi de tendència: molts espectacles que abans eren gratuïts ara són de pagament, encara que sigui amb un preu més o menys simbòlic, per controlar millor els aforaments. Aquí, Josep Reig hi veu un possible canvi en positiu: “Quan la gent paga una entrada, està més centrada en el que veu i escolta, i respecta la feina del músic. Quan fas una actuació gratuïta, sovint no toques per al públic sinó contra el públic.”

Últimament s’ha vist de tot en el món de la festa major postalarma: concerts en streaming fets des del mateix poble que contracta l’artista; autoconcerts en la línia dels revitalitzats autocines; tot tipus d’espectacles sobre rodes o amb escenaris mòbils, i fins i tot serenates itinerants amb parades com les que proposa l’eterna Principal de la Bisbal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen