Art

Art fins a l’últim racó

Edgar Massegú, cantant de Pulpopop, materialitza la seva visió de l’art total a la casa museu que ha obert a Sarrià de Ter, on viu, crea i s’exposa al públic

La casa inclou unes 300 obres que mostren la seva visió d’art total, com al film ‘Katartist’
Massegú vol que sigui un espai viu, on passin moltes coses i els artistes interactuïn

A Catalunya hi ha unes quantes cases museu, on els visitants poden veure els espais íntims de grans creadors com ara Verdaguer, Gaudí, Dalí i Pau Casals. En canvi, no és tan habitual que un artista obri al públic la seva casa museu en vida, amb ell a dins, deixant que el visitant transiti no només pel seu taller, sinó per totes les habitacions i racons del seu habitatge, perquè a tot arreu hi ha art. Així és la Casa Museu Edgar Massegú , que aquest artista pluridisciplinari i volcànic va inaugurar el 15 de desembre passat al carrer Lloses, 69, de Sarrià de Ter (Gironès). Un projecte ambiciós que Massegú ha consolidat durant els mesos de confinament i clausura artística a la seva casa museu, on va crear una peça cada dia en ple aïllament.

Fins ara, l’activitat artística de Massegú era més coneguda en la seva faceta musical, com a líder dels singulars Pulpopop i component de la fanfàrria catalana Biflats. Massegú sempre ha apostat per la integració de totes les arts, però el seu discurs es va fer més explícit a partir de l’últim disc de Pulpopop, el doble Unamentlentaeminentalimentalentenimentilamenta (Discmedi, 2019), que el mateix any es va complementar amb la pel·lícula Katartist, dirigida per David Sánchez i protagonitzada per Massegú. La pel·lícula, en projecció constant a la Casa Museu, és un punt de trobada inquietant entre el teatre, la dansa, la pintura, la poesia, l’escultura, l’arquitectura, el land art i la música, amb la decadència com a rerefons.

A la Casa Museu Edgar Massegú , que de moment es pot visitar amb cita prèvia (699 17 61 70), hi ha unes 300 obres –pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, etc.– repartides literalment per tot arreu, inclòs el congelador de la cuina, d’on l’artista treu, com qui no vol, un parell de peces que, amb el gel, van adquirint noves textures i tonalitats. Al llarg de la visita, hi ha nombroses escultures, moltes de les quals estan fetes amb elements reciclats –la consciència ecologista de Massegú surt a la llum tot sovint, com el seu sentit de l’humor– i les de gran format, com alguna que ja ha exposat al Bosc de Can Ginebreda de Xicu Cabanyes a Porqueres, es concentren a l’ampli pati de la Casa Museu. En aquest espai obert també està previst que el 13 de setembre hi tingui lloc una fira d’artistes locals, fruit de la bona entesa entre Massegú i l’Ajuntament de Sarrià de Ter, que també l’ha seleccionat per ser l’artista convidat de la pròxima Fira del Paper i del Cartró, l’octubre vinent. “Durant tota la jornada de la fira realitzaré una escultura gegant i participativa, amb paper o cartró, que serà exposada en algun equipament del poble”, explica Massegú.

A la Casa Museu no hi falta de res: hi ha fins i tot una galeria d’art i un espai de recepció, als baixos que ocupava l’antiga peixateria del poble, on es poden adquirir obres originals de Massegú a partir de 10 euros i litografies per 5 euros. Però l’artista vol que casa seva sigui sobretot “un espai viu, en contínua renovació”, on passin moltes coses, com ara concerts acústics o petites accions de dansa contemporània, i es creïn sinergies entre artistes de diferents disciplines.

El projecte té també una dimensió pedagògica: s’hi esperen visites escolars, quan es recuperi una certa normalitat, i aquest estiu Massegú ja hi ofereix el seu Juliol Creatiu, perquè un petit grup de nois i noies de 7 a 13 anys “desenvolupin la seva imaginació a través de diverses disciplines artístiques”. També hi vénen a fer activitats els joves del Casal Artístic d’Estiu de Salt. A més, Massegú ofereix formació per a adults, a través de Dynamis Lab, sobre “el show i la posada en escena en la divulgació de l’art”.

La Casa Museu Edgar Massegú vol convidar el visitant a reflexionar, amb un somriure, sobre aspectes més profunds, com ara les connexions “entre el que és micro i el que és macro, tot el que l’ull no pot veure a simple vista”, però també sobre el canvi climàtic o els límits de la democràcia. Art i vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA