Cultura

L’enigma de la creació

Michel Bernard presenta ‘Els dos remordiments de Claude Monet’, en què mostra la vida apassionada i entusiasta del pintor impressionista

“Les pintures d’aquest agnòstic són finestres de cara al gran enigma de la creació”

Michel Bernard (Bar-le-Duc, França, 1958) és escriptor i alt funcionari, en excedència des del 2016. D’alguna manera, està especialitzat a escriure novel·les centrades en figures històriques de diverses èpoques, unes biografies parcials, sintètiques, poètiques, sensuals, carregades d’un magnetisme que ens empeny a la fondària.

Entre els catorze títols que ha publicat, hi destaquen Comme un enfant, dedicat al pare de la cançó francesa, Charles Trenet; Els boscos de Ravel (LaBreu, 2018), i Le bon cœur, sobre la figura de Joana d’Arc.

Ara presenta, també a LaBreu, amb traducció de Ferran Ràfols, Els dos remordiments de Claude Monet, en què veu i escolta la pintura i la vida de Monet i ens mostra els remordiments que l’acompanyen en uns temps tràgics, de guerra, exili, misèria i mort dels éssers estimats, sense deixar mai de banda la passió universal per la bellesa. L’obra ha rebut els premis Marguerite Puhl-Demange i Libraires en Seine.

La novel·la està dividida en tres parts. La primera, Frédéric, està ambientada en la guerra (com ja va fer a Els boscos de Ravel).

“Apropar la guerra a la creació artística, com ha passat sovint durant els darrers dos segles, sobretot a França, és crear un contrast en què s’accentuen els personatges, sinistres o vitals”, explica l’autor. “El primer capítol, sobre la mort en combat de l’amic de joventut de Monet, Frédéric Bazille, durant la guerra contra Prússia del 1870, dona una nota fosca que accentuarà la brillantor dels colors en els capítols següents, en què es reivindica la recerca d’un nou estil pictòric.”

El primer remordiment de Monet –el segon no l’explicarem– està centrat en el fet que l’amic Bazille renuncia a pintar per unir-se a l’exèrcit i defensar el seu país, mentre que Monet fuig a Anglaterra, on coneixerà el famós comerciant d’art Durand-Ruel, que impulsarà la seva obra fins a l’èxit.

La segona part, Camille, està dedicada a la primera esposa de Monet, model de fins a 34 quadres de l’artista, molts dels quals no els va voler vendre, en especial el de Camille ja morta. “Camille va morir als 32 anys de càncer, i això va ser un cop dur per a Monet. Ella va compartir amb valentia la joventut del pintor i li va donar dos fills quan la intransigència artística de Monet els va condemnar a la misèria.”

A Els boscos de Ravel, Bernard volia “escoltar la nota greu i dolorosa que l’experiència musical havia deixat en el treball infinitament delicat del músic”. Va ser també una manera de mostrar l’artista com un ésser social atrapat en les realitats del seu temps.

Monet és una altra cosa, sobretot perquè els pintors impressionistes van fer colla: Renoir, Degas, Courbet, Manet, Cézanne, Sisley, Bazille, Guillaumin...

La tercera i última part és Claude. “L’aparició de l’impressionisme a França és un dels moments més fascinants de la història de l’art. Entre el 1860 i el 1880, va aparèixer un planter de grans artistes en un territori limitat: París, l’Illa de França i Normandia. Un dels factors que ho van afavorir sembla que va ser el ràpid desenvolupament de la indústria i l’acceleració dels viatges. El tren posa el camp a l’abast dels habitants de la ciutat, però la destrucció dels paisatges rurals per l’expansió urbana i industrial mostra que és un territori fràgil i amenaçat. Monet n’era conscient.”

Si Maurice Ravel es va tancar en una petita casa de Montfort-l’Amaury, a la vora del bosc de Rambouillet, Monet ho va fer al seu jardí de Giverny. “Estimava tant el seu jardí que el va considerar la seva obra més important. El pintor més dotat de la seva generació, amb una alta consciència de la seva vàlua i una ambició immensa, finalment va admetre que la bellesa que va crear amb els seus pinzells no podia competir amb les flors i els arbres que representava.”

“Monet era un home contemplatiu. Fascinat pel misteri del món, per la seva bellesa incomprensible, va plasmar-ne el reflex. Les pintures d’aquest agnòstic són finestres de cara al gran enigma de la creació”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI AMORÓS (JA)
NINOTAIRE I REALITZADOR DE CINEMA D'ANIMACIÓ

“Els límits de l’humor són en el sentit comú”

barcelona

El violí sense etiqueta

sant feliu de Guíxols

L’arrel mediterrània

BARCELONA

La primera edició del Girona Music Festival s’ajorna fins l’any vinent

girona

El Vinyoli més nu, a examen

SANTA COLOMA DE FARNERS

L’ampliació de l’Arqueològic de Banyoles, a concurs

banyoles

Un vespre amb Marc Ros i Martí Gironell

televisió

Albert Pla farà una sèrie sobre els Borbons

obituari

Mor de Covid-19 el cantant i actor Trini López