Un món únic dins cadascú
‘El meu germà persegueix dinosaures’ és l’adaptació d’un llibre d’èxit que parla de la joventut i la síndrome de Down
Els vídeos virals són un recurs perfecte per fer un gir de guió que s’han utilitzat diverses vegades per acabar una pel·lícula. Però en el cas de Giacomo Mazzariol, el vídeo viral Una semplice intervista va ser l’inici d’una història que no para de créixer: va escriure el llibre El meu germà persegueix dinosaures (editat per Nube de Tinta en català), un èxit de vendes en diversos idiomes, i se n’ha fet una pel·lícula amb coproducció catalana que va guanyar el guardó de la Joventut dels premis del Cinema Europeu.
El film arriba avui als cinemes després de passar pel Bcn Film Fest, que ens va donar l’oportunitat de parlar amb l’autor del llibre, Giacomo Mazzariol, i el director de la pel·lícula, Stefano Cipani. Narra la història d’un jove, Davide, que forma part d’una caòtica i entranyable família italiana. El seu germà petit, Gio, té síndrome de Down, i quan Davide arriba a l’adolescència se n’avergonyeix i n’amaga l’existència.
Revelar mons interiors
Al vídeo viral de Giacomo Mazzariol s’afirma que hi ha un món únic dins de cadascú. La feina dels escriptors, dels cineastes, és revelar-lo. El director diu que “és com si tinguessis un martell amb la mà i comencessis a esculpir, a donar forma a una cosa nova”. Mazzariol destaca que el repte “és plasmar una figura que tingui diverses cares”. “El cineasta té la funció de fer ballar aquestes formes, d’empatitzar amb els personatges. Per a mi, el cinema és l’art de viure quelcom nou.”
Realitat i ficció
“La pel·lícula s’inspira en el llibre, que no deixa de ser una novel·la –explica Giacomo Mazzariol–. N’he parlat tant que gairebé l’he acabat confonent amb la meva pròpia vida. Està estructurat perquè la trama funcioni, però no va ser ben bé així, la meva vida. És difícil fer una distinció clara, quatre anys després d’escriure vaig ajudar amb el guió, i mentrestant, el meu germà havia protagonitzat altres anècdotes que vam incorporar al guió. La vida continua endavant, és un llibre que es podria continuar escrivint. M’agradaria afegir-hi totes les coses noves que li passen al Gio.”, declara.
Giacomo Mazzariol no tenia intenció d’escriure el llibre, però el van acabar convencent: “És el que em va passar a mi, simplement tenia una història per explicar i ho vaig fer. L’editorial em va insistir perquè l’escrivís. Per a mi no era important, era una història quotidiana, de la meva vida.”El director, Stefano Cipani, assegura que “el llibre i la història eren tan potents que, en publicar-se, cinc productors de Roma en van voler fer una pel·lícula.” En el projecte hi ha participat la productora catalana Neo Art. “Ja havien col·laborat amb diversos projectes amb Paco [la principal productora italiana]. Antònia Nava es va enamorar del guió, totes les persones que entraven en contacte amb la pel·lícula s’apassionaven, i es va implicar en el projecte. I Rossy de Palma va donar color a la nostra pel·lícula.” L’actriu mallorquina interpreta la tieta del jove protagonista, Davide, una dona divertida i plena d’energia que toca en un grup de música, com va fer Rossy de Palma als anys vuitanta amb Peor Imposible.
