Kavafis dins l’univers de Poe

Hi ha esperits avariciosos que importunen alguns pobres diables de nit amb l’objectiu de servir-se’n per obtenir algun tresor que la seva naturalesa incorpòria els impedeix d’abastar. És d’aquesta mena d’aparicions pertorbadores, encara que irrompin en somnis calades amb un inofensiu barret de palla, que tracta A la llum del dia, un conte de fantasmes que va ser descobert fa anys entre els papers de l’arxiu de K.P. Kavafis i que ara ha publicat Edicions del Reremús en traducció catalana de l’hel·lenista Eusebi Ayensa. El conte, que el poeta grec hauria escrit amb tota probabilitat a l’última dècada del segle XIX, a rebuf de l’auge de la literatura sobrenatural de Nerval, Hoffmann, Poe o Maupassant, tracta en efecte de les tribulacions d’un jove alexandrí a qui un espectre li ofereix en somnis la possibilitat de fer-se ric, una proposta temptadora que no hauria prosperat més en l’escala dels desitjos si no fos que es tractava d’un espectre tenaç que, desoint tota lògica, se li presenta l’endemà, “a la llum del dia”, per insistir en la seva proposta.

Que un poeta de la lluminosa claredat de Kavafis pugui haver produït una narració de misteri com aquesta forma part de la seva grandesa, assegura Ayensa, que de tota manera hi detecta paral·lelismes amb alguns poemes inspirats en la confrontació entre cristianisme i paganisme escrits per les mateixes dates i, en especial, ‘Julià en els misteris’, que aborda la iniciació de l’emperador en els misteris d’Eleusis, o ‘Terror’, en què també uns fantasmes nocturns assetgen el narrador. Una de les influències més plausibles és, però, sense cap dubte, Edgar Allan Poe, present a la biblioteca de Kavafis no només a través de la traducció grega del cèlebre poema El corb, sinó també en l’edició de les Històries extraordinàries que va fer-ne al francès Baudelaire, d’entre les quals, per la profusió de subratllats i notes de lectura, sentia predilecció per ‘El gat negre’, ‘El pou i el pèndol’ i ‘El barril d’amontillat’.

L’acurada edició del text que n’ha fet aquest petit segell de Salt, responsable també de Nit i llum de lluna de Thoreau, s’acompanya d’unes delicioses il·lustracions de Delphine Labedan i de la reproducció facsímil dels sis fulls on Kavafis va escriure la narració, sense gairebé esmenes, i amb la marca d’aigua del Servei d’Irrigacions del govern egipci on l’escriptor treballava prou visible perquè no es pugui dubtar de la seva autoria. A manera de presentació, aquest dijous Carme Callol, Jaume Comas i Josep Tero transformaran el conte en un espectacle musical dins el festival Portalblau de l’Escala, en dues sessions (19.30 h i 22.30 h).