Cultura

Fugir a mons fantàstics

Dimonis, zombis i altres criatures marquen unes novetats cinematogràfiques més properes al Festival de Sitges i Halloween que a la Mare de Déu d’Agost

‘El jardín secreto’ adapta un clàssic infantil, i ‘Nekrotronic’ barreja comèdia i ciència-ficció

Com si fóssim en ple Festival de Sitges a l’octubre, o celebréssim la revetlla de Tots Sants, el Dia dels Morts, les novetats cinematogràfiques d’avui semblen un aparador de la gran diversitat del gènere fantàstic: hi trobem des de zombis (Little monsters i Zombi child, comentats en la crítica de sota) fins a dimonis que envaeixen internet (Nekrotronic, que, de fet, es va veure a Sitges), passant pel meravellós món de fantasia d’El jardín secreto.

Adaptació del clàssic de la literatura infantil anglosaxona El jardí secret, publicat el 1911 per Frances Hodgson Burnett, està protagonitzada per una nena de 10 anys que acaba de quedar òrfena (Dixie Egerickx) i es trasllada al nord d’Anglaterra a viure a la mansió del seu oncle (Colin Firth). Allà coneix un cosí malaltís que ha viscut tancat durant anys en una ala de la casa, i junts descobreixen un jardí secret que els canviarà la vida.

La cineasta Agnieszka Holland va dirigir l’any 1993 una notable versió d’aquest llibre, que ha tingut fins a quatre adaptacions en sèries televisives i quatre al cinema, i s’ha representat en format de musical a Broadway i com a obra de teatre. La versió que s’estrena avui està dirigida per Marc Munden, que té una llarga carrera televisiva, i té com a novetat que canvia l’època: l’acció se situa durant la II Guerra Mundial.

Nekrotronic és també una producció anglosaxona, però s’allunya molt geogràficament (d’Anglaterra a Austràlia) i per la variant del gènere fantàstic a què s’adscriu: la comèdia d’acció i ciència-ficció, amb dimonis inclosos. L’actriu italiana Monica Bellucci interpreta la descobridora i caçadora més famosa dels Nikromants, uns esperits malignes que habiten a internet.

L’actriu italiana, que es va donar a conèixer interpretant una de les vampiresses al Dràcula de Francis Ford Coppola, sap trobar un to entremaliat i burleta en aquesta interpretació, sense prendre-s’ho massa seriosament, en una pel·lícula dirigida per Kiah Roache-Turner amb referències a clàssics del gènere, des de Possessió infernal fins a Agárrame esos fantasmas i Matrix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dos tigres i un gatet
Crítica
música

Dos tigres i un gatet

Retorn a Joan Solà

barcelona
Crònica
música

‘Màtria’, un refugi a Vic

Vic
Jaume Roures
Productor audiovisual

“Al final tot consisteix a no posar-se límits”

sant sebastià

A Dark Reborn: el ‘metal’ gironí entre la foscor i la llum

girona

Cadaqués premia Biel Mesquida i Vicenç Altaió

cadaqués

Noves lluites de poder a Kingsbridge

Girona

Els Premis d’Arquitectura trien 22 finalistes

girona

Un ‘Woody’ melancòlic

Sant sebastià