Cultura popular

Cultura popular

La Patum, a l’abast de la mà

INÈDIT · El convent de Sant Francesc dona cabuda a una mostra amb tota la comparseria de la Patum que es pot visitar fins al gener QUÈ · A banda de les comparses que es poden veure a la plaça, hi ha peces com ara els vestits que es feien servir per als salts de plens, així com fotos mai vistes

Els que han tingut la sort de viure la festa de la Patum al bell mig de la plaça de Sant Pere de Berga saben perfectament que mai disposen de gaire temps i tranquil·litat per observar les comparses. Mentre es gaudeix d’una de les festes més importants de la cultura popular del nostre país, allà, enmig de prop de 7.000 persones –segons alguns estudis– cantant i ballant, no és el millor moment per observar els detalls d’unes comparses centenàries. Com tampoc era el millor lloc la Casa de la Patum, on descansaven durant l’any, un espai que no complia les condicions de museu i on la comparseria només es podia veure a través d’un vidre, des d’una distància i una perspectiva que no permetien percebre el volum ni l’envergadura d’algunes de les peces més grans com, per exemple, els gegants, l’àliga o les guites.

Per això, l’exposició La Patum al convent de Sant Francesc, inaugurada a principis de juliol i que, d’entrada, es podrà veure fins al gener en aquest espai recuperat per a la cultura berguedana, és una oportunitat única per tenir les comparses a l’abast de la mà i gaudir-ne amb calma. I no només per descobrir els elements que les integren, molts dels quals desconeguts fins i tot per a molts berguedans, sinó també per veure fotografies inèdites i rareses.

El regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Ivan Sànchez, explica que l’Ajuntament ja treballava amb la idea de fer una petita mostra de la comparseria. “Però la suspensió de la Patum d’aquest any a causa de la Covid-19 ens va animar a fer una cosa més gran”, hi afegeix. I és que la mostra reuneix 124 elements de la comparseria patumaire, una quinzena de peces de vestuari, tres peces audiovisuals i una desena de textos; tot això, amb un pressupost de 15.000 euros, finançats per l’àrea de Patum de l’Ajuntament de Berga.

“La nostra intenció ha estat dignificar la manera com es mostren les comparses i la història de la Patum, la història d’una festa que ha fet el poble per al poble.” Les paraules són de Salvador Vinyes, el dissenyador de la mostra i, de fet, un profund coneixedor de tot allò vinculat amb la Patum. Vinyes és el creador dels pictogrames que acompanyen cadascuna de les comparses i que són un dels elements que relliguen l’exposició del convent de Sant Francesc.

“L’exposició –explica Vinyes– segueix el mateix ordre en què surten les comparses a la plaça, amb una excepció, la Guita Boja, que és on vol, com, de fet, fa a la plaça.” D’aquesta manera, un cop se supera una vitrina on hi ha la careta del salt de plens més antiga que es conserva i la Guita Boja, s’entra en una gran sala on es podran veure totes les comparses. Abans, però, hi ha una cronologia de la història de la Patum –una festa que té més de cinc segles de vida, però que va assolir un dels moments culminants quan va ser declarada patrimoni oral i immaterial de la humanitat per la Unesco l’any 2005– i la projecció de dos vídeos, de costat. En l’un es pot veure una Patum de l’any 1928 i en l’altre, una d’actual. Que cadascú reflexioni sobre les semblances i diferències que hi veu.

I és que la majoria de les peces de la imatgeria festiva de la Patum que es troben a la sala tenen més de 150 anys. Vinyes, però, en vol destacar la Guita Gran, “l’element més antic de tota l’exposició”. Tot i la importància d’aquests elements, així com, per exemple, dels vestits amb què es feia el salt de plens, que ara estarien absolutament prohibits per la normativa del foc, Vinyes té clar que “el més important és descobrir, de prop, els detalls de tot plegat: veure aquell vestit que és vermell i blau perquè se’ls va acabar una tela i el van haver d’acabar amb una altra, aquell detall del cap dels gegants impossible de captar a la plaça, les cares de les maces...”.

Oportunitat per a Berga

La capital del Berguedà vol fer de la desgràcia una oportunitat: haver hagut de suspendre una festa com la Patum del 2020 a causa de la pandèmia de la Covid-19 ha esdevingut l’excusa perfecta per guanyar una exposició permanent de la Patum, una mostra real de les comparses més enllà de l’exposició a les portes de l’ajuntament durant el Corpus o de l’estada, fins ara, a la Casa de la Patum. El regidor de Patrimoni Cultural i Museus evita ser totalment taxatiu, però deixa clar que “la mostra podria passar a ser permanent”. La idea amb què treballa l’Ajuntament de Berga, però, és moure-la de sala. “Aquest espai, el convent de Sant Francesc, és prou gran per trobar un altre espai igual de digne on la comparseria pugui ser visitable tot l’any”, explica Sànchez.

L’Ajuntament de Berga va recuperar l’antic convent franciscà a finals de l’any 2019, després de cinc anys tancat, com a sala d’exposicions. La primera es va dedicar a l’artista berguedà Joan Ferrer. Ara, Sànchez deixa clar que la intenció municipal “és seguir apostant per una sala d’exposicions on tinguin cabuda els artistes locals com Ferrer, però sense renunciar, d’acord amb la regidoria de Cultura, a dur a Berga alguna de les exposicions que es poden veure a Barcelona”. Això, però, no impediria, en paraules de Sànchez, que aquestes mostres temporals poguessin conviure amb una mostra permanent, la de les comparses de la Patum. Ara per ara, però, l’Ajuntament preveu tancar-la al gener. “Tret que aquesta epidèmia ens obligui a fer més canvis i l’hàgim d’allargar...”, sentencia Sànchez.

La possibilitat, cada cop més real, que la imatgeria patumaire es quedi al convent de Sant Francesc implica que la Casa de la Patum, oberta al públic l’any 2007 i situada a tocar de l’ajuntament i de la mateixa plaça de Sant Pere, podria perdre la seva raó de ser. “Encara hem d’estudiar què passaria, però el local és municipal i, per tant, passaria a tenir altres funcions per a l’Ajuntament”, explica Sànchez. De fet, l’espai actualment ja dona cabuda a un centre d’interpretació de la natura i de la història de Berga i despatxos que fan servir diverses entitats de la ciutat.

Visites guiades
La mostra és oberta de dimecres a diumenge, d’11 a 14 h i de 17 a 20.30 h, per a un màxim de 20 persones per qüestions de seguretat sanitària. L’entrada val 5 euros. També s’hi fan visites guiades cada dissabte d’agost i setembre, a les 19 h. Cal fer reserva prèvia al 93 821 13 84.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona