Agraït als cinemes

El dimecres 29 de juliol es va estrenar a tot l’Estat l’última pel·lícula dirigida i protagonitzada per Santiago Segura, Padre no hay más que uno 2: La llegada de la suegra. Quan tot el sector i, especialment, les grans productores de Hollywood ajornen les seves estrenes per por de trobar-se les sales buides en aquest estrany estiu pandèmic, Segura va decidir fer tot el contrari: avançar l’estrena de la pel·lícula, que tot just havia enllestit dues setmanes abans. I li ha funcionat: en poc més d’una setmana ja ha superat els tres milions d’euros, ha assolit el 70% del taquillatge total de totes les sales de l’Estat i ha fet pujar del 165% l’assistència als cinemes, en un estiu que molts ja donaven per perdut.

Malgrat això, Segura, mestre de la promoció cos a cos, va visitar dijous Barcelona i Badalona per fer algunes entrevistes i, sobretot, per visitar algunes de les sales que projecten la pel·lícula i trobar-se amb els seus fans.

Segura va explicar dijous: “Quan vam tancar les sales pel confinament vam estar parlant amb elles i compartint les nostres preocupacions, perquè era important saber quin panorama ens trobaríem aquest estiu. I la perspectiva era que aquest agost no hi hauria cap estrena palomitera i als cinemes els faltava oferta, sense les grans produccions nord-americanes, perquè la gent tornés en massa. Les xifres de taquillatge eren del 85 o del 90% més baixes que l’any passat en aquestes mateixes dates. Així que vam decidir avançar la nostra estrena per donar-los ànims i suport, per solidaritat, en definitiva, i també per demostrar que sí que es podia tornar als cinemes. Finalment, ha funcionat molt bé –el dimecres que es va estrenar va ser la segona pel·lícula més vista arreu del món–, però jo no les tenia totes amb mi, ni evidentment soc cap guru. Només espero que el nostre èxit serveixi perquè altres companys s’animin també a estrenar les seves pel·lícules.” I hi va afegir: “Jo pertanyo a la indústria del cinema i, si la indústria sobreviu, jo també ho faré. Com a les pel·lícules de Frank Capra, tots hem ser ara una mica solidaris. Jo vull que vagin bé totes les indústries.”

Santiago Segura defensa la importància de la cultura en general i també de “l’entreteniment i l’evasió”, una branca de la cultura i el cinema que ell defensa amb orgull, com també l’humor i la comèdia: “A mi m’encanta la comèdia. El sentit de l’humor és una cosa exclusiva dels éssers humans: no veuràs mai lleons explicant acudits. Justament, m’agrada l’ésser humà per això, no tant per altres coses.” En aquesta última pel·lícula, esprem la figura eterna i “atàvica” de la sogra, encarnada per Loles León, per provocar rialles. Segura diu que, si fos per ell, faria cinc parts de Padre no hay más que uno, com en va fer de Torrente, “però en aquest cas no és tan decisió meva, perquè jo només tinc el 20% de la producció i, a més, en aquest cas els nens són els autèntics protagonistes”.

Entre les coses més sorprenents que ha fet per promocionar el film, Segura ha estat l’editor de l’últim número de Fotogramas i hi va fer la crítica de la seva pròpia pel·lícula. “Sé que alguns crítics s’han emprenyat per això. I jo no puc fer-ho quan ells em diuen caspós i director de merda?”