Música

Nick Maylo: “La meva carrera serà versàtil i sorprendrà”

Es diu Nicolàs Martínez, Nick Maylo a l’escenari, i va fer 20 anys l’1 de maig. És jove, però n’ha vist de tots colors, “com si hagués viscut quatre vides”: una infància i primera joventut en centres d’acollida –no se n’amaga: “Crec que la meva experiència pot ajudar altres persones”–, un parell d’estius fent de discjòquei a La Santa i altres punts de la Costa Brava, i finalment un pas fulgurant per Operación Triunfo 2020, on no va encaixar gaire bé i va ser el tercer expulsat. Però Nick Maylo , que ara viu en algun lloc de la banda gironina del Montseny, ja ha activat la seva carrera en solitari, amb dos singles dels quals ell és coautor: Historias robadas, estrenat just abans del confinament, i el més recent Huracán , que entre tots dos sumen prop d’un milió i mig de visualitzacions a Youtube. És pop melòdic i intens, amb vocació internacional: “Jo he crescut amb el pop americà i això ha educat la meva veu”, diu. Al braç té tatuat un pentagrama amb les notes d’All around the World, de Justin Bieber. “La meva carrera serà versàtil i sorprendrà”, diu, insinuant que vindran temes més rítmics i ballables. Potser ja al setembre...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen