Des de la finestra

Palplantat durant tres dies en una plaça qualsevol de París, l’escriptor Georges Perec es va adonar tot d’una que allà on no passa res és on passa tot. Es va deixar impressionar per allò més imperceptible i anodí als ulls indiferents i apàtics. Els núvols, els cotxes, la gent. La vida. Va anotar tot el que veia i ho va transformar en material literari. Perec va dotar allò ordinari de naturalesa extraordinària. I això mateix és el que ha perseguit el fotògraf Erik Estany Tigerström (Girona, 1982) en el seu projecte Del que passa a fora, que presenta la Sala Cava del centre cívic Can Basté de Barcelona fins al 31 d’octubre.

“Amb una mirada estranyada i curiosa, resignifiques el que amb una mirada plana i gastada és insignificant. La quotidianitat és una maqueta de la realitat plena de signes per desxifrar”, sosté Estany, que ha bregat amb aquesta rutina aparentment intranscendent des de la clandestinitat d’una finestra.

Va començar el projecte molt abans del confinament per la pandèmia del coronavirus, cosa que el fa encara més especial i en certa manera profètic dels grans debats d’aquest moment de trasbals. Només en certa manera. “La situació actual no ha fet res més que accelerar unes dinàmiques”, raona el fotògraf. La principal que aborda Del que passa a fora, la nostra relació amb la tecnologia i la centralitat de la imatge.

Estany ha escodrinyat dia a dia l’exterior, no darrere d’una finestra sinó de dues d’acoblades: la de casa seva i la de la seva càmera. “La pantalla és avui la nostra finestra per veure el món”, exclama.

La confusió, “o, més ben dit, la fusió”, entre home i màquina regeix conceptualment el projecte, de manera que l’espectador dubta tota l’estona de l’autoria de les imatges. Qui les ha fet, però també, i sobretot, per a què. Estany reflexiona sobre el nou règim de vigilància, amb càmeres arreu que proveeixen dades tant als governs com a les empreses, en murals fets amb múltiples fotografies classificades. Per exemple, pel color de pell de les persones, de menys a més fosca.

“Estem entrenant les màquines perquè registrin i interpretin la realitat d’una manera i no d’una altra. La màquina, com l’home, no és neutra, té una ideologia”, amb totes les perilloses implicacions que comporta per al control social tan anhelat pel sistema capitalista. La màquina veu el que nosaltres li hem ensenyat que vegi, fins i tot està programada per incloure textos descriptius de les imatges, mai innocents, però també és en allò que no pot veure ni entendre on Estany para atenció. “Per exemple, no pot veure la pobresa.”

Del que passa a fora, becat pel 15è Fòrum Fotogràfic Can Basté, va guanyar, el 2019, la sisena edició del festival Art Photo BCN, en el marc del qual s’exposarà enguany. Serà del 23 al 25 d’octubre a l’Arts Santa Mònica.