‘Màtria’, un refugi a Vic

Després de cinc dies emetent actuacions amb reproducció en línia, el Mercat de Música Viva de Vic va retrobar-se, divendres, amb els concerts tal com els havíem entès sempre, encara que en nous espais (l’exterior del Teatre Atlàntida i el parc de la Bassa dels Germans Maristes) i les mesures sanitàries i de seguretat que han determinat l’activitat en directe d’aquests tres últims mesos.

Gemma Humet, al parc de la Bassa, va presentar els resultat d’haver volgut fer un “pas endavant” quant a ambicions sonores. Amb el vigatà Jordi Casadesús (La Iaia, Núria Graham), home a qui molts recorren per a aquest tipus de comeses, a les programacions i Andreu Moreno a la bateria, Humet va destapar un nou repertori dominat per les caixes de ritmes i els efectes de veu, amb adaptacions de Maria Mercè Marçal (Damunt un cel de fil), Roc Casagran (Lila clar), Mireia Calafell (Interpreta’m), Sònia Moll (Furt) i Estel Solé (Les vocals del que no dic), un text inèdit del seu oncle, el desaparegut cantautor Joan Baptista Humet, que, enigmàticament, no va passar pel sedàs de la censura (Solitud) i temes d’autoria pròpia inspirats en la maternitat i el primer d’octubre. “Màtria és mare, dona, casa, terra, refugi...”, va dir l’artista vallesana en estrenar les cançons d’aquest disc que, en efecte, es dirà Màtria i que es publicarà a finals del mes vinent.

Blaumut, a continuació, un d’aquests grups que, amb la pandèmia, van veure estroncada la gira de presentació del seu últim treball, 0001, van presentar-se en format acústic (“una cosa que fa temps que teníem ganes de fer, sense efectes ni pedals”, va advertir Xavi de la Iglesia) i, com en tots els concerts d’enguany a l’Atlàntida, acompanyats d’una intèrpret en llengua de signes. Van començar fort amb un dels seus grans èxits, Pa amb oli i sal, i, amb un repertori d’una dotzena de cançons culminat amb Bicicletes, ornamentada per Vassil Lambrinov amb un theremin, van demostrar que, amb unes escombretes, un violí, un violoncel, un contrabaix i una guitarra acústica, el seu repertori brilla com sempre si no més. “La il·lusió ho pot tot. Visca la cultura segura!”, va cridar De La Iglesia, en una d’aquelles proclames que demostren el mono de concerts que tenien, i tenen, els músics del país.

Ginestà, abans, que van estrenar un tema sobre com recompondre un trencament de parella, van posar-se el públic de Vic a la butxaca amb una efectiva combinació de lluita i tendresa i temes com ara la ja força popular Estimar-te com la terra. No juguen la carta del virtuosisme, però és un fet que el repertori dels germans Pau i Júlia Serrasolsas, amb cançons sobre la precarietat dels joves i cançons “sobre les persones més importants” de les seves vides, “que són els àvies” toca de prop tota una generació. “Avui, ha estat una setmana difícil, a Barcelona –va dir la cantant–. Hi ha hagut molts desnonaments. És important que ens llevem d’hora i anem a aturar-los, perquè això no pot ser.”

Anna Rossi & Marta Roma, Gerard Aledo, Yeza Lara, divendres, i The Penguins, Anaïs Vila, Le Nais, El Pot Petit, Riders of the Canyon, Maria Jaume, Anna Andreu, Relat i Pau Vallvé, ahir, van completar l’oferta de concerts presencials de la 32a edició del Mercat, la més estranya i anòmala de la seva història, sense concerts al Sucre o la plaça Major, ni speed meetings cara a cara entre professionals, però que, malgrat tot, ha significat un baló d’oxigen per a un sector que necessita que esdeveniments com el de Vic no llancin la tovallola.