Música

Mirador

Crit desesperant

Fa temps que hi ha soroll, sempre subtil i educat, en el desolat panorama musical del nostre país. La situació d’extrema gravetat que ha comportat l’arribada de la pandèmia ja no només ha deixat en la més gran de les incerteses la “feina” dels nostres artistes (intèrprets, creadors) sinó, implícitament també, les seves carreres artístiques. Aquestes, com és sabut, necessiten activitat, contacte permanent amb escenaris i públic. És per això que, per sentit comú, els nostres equipaments a través de les corresponents direccions artístiques, enmig d’aquests temps anòmals i distòpics, haurien de ser vertebradors i contribuents indispensables i desacomplexats vers l’activitat del sector. En absència, però, de polítiques i directrius culturals clares i evidents per parts d’aquests responsables polítics, sempre tan preocupats per la computació de l’activitat en forma d’assistència i venda d’entrades, el gestor de torn es troba amb la necessitat de fer una aposta per uns intèrprets de l’star system o, directament per un provincianisme molt estès, intèrprets estrangers i poder-se justificar, així, davant dels esmentats responsables.

Sense afany de crítica directa, és arribat el moment de ser més conscients que mai com el soroll o la crítica del sector no és una pose sinó un crit desesperant davant d’una situació que deixa al descobert misèries que ja existien. Difícilment pot parlar-se d’esperança. Alguna cosa està fallant i errar ara, mal ens faci, pot comportar conseqüències inimaginables. Com diuen els símbols xinesos, crisi implica una dualitat que implica el doble significat de perill i oportunitat. Tant de bo que la simbologia es vagi apoderant del nostre inconscient i ens permeti revertir una situació que és catastròfica i desesperançadora a excepció dels responsables polítics i de les institucions. Ells continuen cobrant, amb o sense esperança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic