La capital de la música surf

En un moment donat de l’actuació de Los Tiki Phantoms al FestiSurf Costa Brava, celebrat dissabte passat al Palau d’Esports de Platja d’Aro, un dels components del grup va agrair al respectable les seves ganes de sortir a passar-s’ho bé en un context que no convida precisament a moure’s de casa. Quan l’oci i la cultura es troben entre els sectors més castigats per la coronacrisi, la banda barcelonina semblava venir a dir que l’oci és un dret i la cultura un bé indispensable en temps d’emergència. I que, al marge d’incerteses i restriccions, sempre hi haurà qui estarà disposat a gaudir-ne.

En deuen ser prou conscients els promotors del FestiSurf. Un esdeveniment que durant vuit edicions ha fet de Platja d’Aro la capital catalana de la música surf, i que enguany s’ha adaptat a la pandèmia canviant d’emplaçament i aplegant a l’escenari del Palau d’Esports dos vells coneguts de la casa com són els propis Tiki Phantoms i els britànics MFC Chicken. Inicialment s’havia anunciat també la presència dels portuguesos TT Syndicate, baixa d’última hora a causa de les mesures sanitàries decretades des de Lisboa.

Van trencar el gel Los Tiki Phantoms amb una posada en escena teatral, incloses les seves característiques màscares de calavera, i un dels repertoris més celebrats del surf instrumental en aquesta banda dels Pirineus. Venien a presentar nou àlbum, un Disco Guateque on porten al seu terreny clàssics de Wham! (Wake Me Up Before You Go-Go) o Concha Velasco (La chica yé-yé). Els van alternar amb encerts de collita pròpia com Locos sobre ruedas o Bala de plata abans d’acomiadar-se amb una lectura surfera de Take on Me (A-ha).

També MFC Chicken venien amb nou disc sota el braç, Fast Food & Broken Hearts, on es presenten amb formació renovada però encara fidels al rock de garatge amb accent del Pacific Northwest. Comandats per l’incombustible Spencer Evoy, els londinencs van basar el seu set en el material recent (Always, Always, Always), van presumir de fons d’armari (Goin’ Chicken Crazy) i van citar les seves arrels amb una atòmica revisió de Dirty Robber (The Wailers).